Estudià dret a París, a Alger i a Montpeller. Professor de dret a Nantes i a Perpinyà. Començà la carrera política a París, vinculat a moviments cristians. Novament a Perpinyà (1968), s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié. Amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació (1970), embrió de l’Esquerra Catalana dels treballadors (1972), de la qual fou el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà. Participà en iniciatives de promoció catalana: Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirinenc Rossellonès, Grup d’Animació Cultural Guillem de Cabestany, Escola Popular Catalana, La Bressola, etc, i fou secretari de la Unió per la Regió Catalana i directiu del Col·legi d’Advocats de Perpinyà. El 1999 s’incorporà a la federació d’ERC de la Catalunya del Nord. Des del 2001 és diputat al Parlament Europeu per Coalició Nacionalista-Europa dels Pobles.