Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid (1958), fou catedràtic de bioquímica (1963-73) i rector (1968-72) de la Universitat de Granada. Sotssecretari d’educació i ciència (1974-75) i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87. Cofundador (1974) i director (1974-78) del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. Diputat d’UCD per Granada (1977), en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència. Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89. Aquest mateix any fou elegit director general de la UNESCO, càrrec pel qual sortí reelegit el 1993, i que deixà el 1999, en finalitzar el mandat.
És autor d’un gran nombre d’articles sobre educació, pau, desenvolupament i prospectiva, i també dels llibres Mañana siempre es tarde (1987), La nueva página (1994), La memoria del futuro (1995), Los nudos gordianos (1999), Un monde nouveau (2000, en col·laboració amb S. Pawlowski i J. Bindé), entre d’altres.
Rebé la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya (1988), el premi Blanquerna (1996), el premi per la Pau de l’Associació per les Nacions Unides d’Espanya (1998), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2000) i la creu de Sant Jordi (2005), entre d’altres distincions.