És la tercera ciutat més gran del país i la capital espiritual del món islàmic, pel fet d’ésser el lloc natal de Mahoma. És un centre comercial i turístic, especialment destinat a acollir els pelegrins (uns 500.000 anuals). Centre comercial i religiós a l’època preislàmica (Ka'ba), continuà essent-ho després de la predicació de Mahoma, malgrat que no ha estat mai la capital política de l’islam. Durant els califats omeia i abbàssida fou administrada per membres de la família califal, fins que (~960) tingué una relativa autonomia sota la sobirania fatimita. Després de les dominacions aiúbida i mameluca, depengué dels otomans (1517-1916), fins que Ḥusayn ibn ‘Alī s’hi declarà independent, i Ibn Sa'ūd la convertí (1924) en capital del regne d’Al-Ḥiǧāz.
La ciutat és dividida en dues parts (alta i baixa) per la Gran Mesquita, situada al centre. Aquesta és un gran pati porticat, bastit en diverses èpoques (les reformes més importants hi foren fetes en temps de Solimà el Magnífic i de Selim II, al s. XVI), entorn de la Ka'ba, emplaçada al centre. Les columnes foren portades de Síria i Egipte. El soldà Ahmet I hi féu afegir un setè minaret, per mantenir la preeminència de la Meca, per tal com havia bastit la mesquita blava, a Istanbul, amb sis minarets.
El 1979 la Gran Mesquita fou ocupada durant alguns dies per unes 250 persones armades, que en foren foragitades per l’exèrcit en una acció molt cruenta i seguida aviat d’una munió d’execucions. Bé que els motius de l’ocupació han restat poc clars, sembla que fou un intent de desprestigiar la monarquia saudita davant el món islàmic.