i Mèdici | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mèdici

Retrat de Piero Lorenzo de Mèdici, un dels components de la influent família de banquers de Florència, realitzat pel pintor italià Domenico Ghirlandaio (1449-1494)
© Corel Professional Photos
genealogia geneal
Família de banquers que governà Florència des de mitjan s XV i hi regnà del XVI al XVIII.

El primer membre conegut és Chiarissimo de Giambuono de Mèdici , del consell general de la ciutat (s XIII). El seu fill Filippo de Mèdici fou succeït per Chiarissimo (II) de Mèdici i Averardo (I) de Mèdici , antecessors de la majoria de les branques de la família. El primer Mèdici important, però, fou Salvestro de Mèdici (Florència 1331 — 1388), que, elegit gonfanoner (1351), el 1378 provocà la reacció popular contra la Parte Guelfa (tumult dels Ciompi) i fou deposat per aquesta i el poble (1382). El succeí Giovanni di Bicci (1360-1429), d’una altra branca, que assumí la gestió dels béns papals, la qual cosa l’ajudà a engrandir la banca familiar. En morir fou succeït pel seu fill . Després d’ell, Pietro de Mèdici (1416-69) s’associà amb el papa per a l’explotació de l’alum, i fou succeït pels seus fills i Giuliano de Mèdici (Florència 1453 — 1478). Lorenzo gaudí d’una gran popularitat, però les seves despeses i la caiguda del preu de l’or arruïnaren la ciutat, l’economia de la qual anava molt lligada amb la de la família. Piero de Mèdici (Florència 1472 — Cassino 1502), successor seu, fou foragitat de Florència per les intrigues dels seus cosins Lorenzo de Mèdici i Giovanni de Mèdici i pel poble, influït per Savonarola. El seu germà Giovanni de Mèdici s’imposà a la ciutat amb l’ajut de la corona catalanoaragonesa (1512), i més tard esdevingué papa, amb el nom de . Continuà, però, afavorint Florència i la família, i nomenà Lorenzo de Mèdici (Florència 1492 — 1519), fill de Pietro, capità general de l’Església i duc d’Urbino (1515). Una filla d’aquest, , es casà amb Enric II de França. La ciutat fou governada pel cardenal Giulio de Mèdici , ajudat pel seu cosí Giovanni Mèdici , dit dalle Bande Nere (Forlì, Emília 1498 — Màntua 1526). Giulio fou també papa, amb el nom de , i, en aliar-se contra l’emperador Carles V, fou atacat per aquest i tingué lloc el saqueig de Roma (1527). Mentrestant Florència expulsava els Mèdici i proclamava la república. Convinguda la pau, Carles V imposà a la ciutat (1530) Alessandro de Mèdici , de filiació dubtosa, nomenat duc de Florència (1532-37), el qual fou assassinat pel seu cosí de la branca menor Lorenzino de Mèdici , conegut també com a Lorenzaccio . Alessandro fou succeït per , que rebé aquest territori per concessió papal. El seu fill, , morí sense successió, i el poder passà al seu germà Ferran I de Toscana (Florència 1549 — 1609), que afavorí l’economia i les arts. Els següents Mèdici foren , Ferran II de Toscana (Florència 1610 — 1670), i Joan Gastó (Florència 1671 — 1737), mort sense fills i heretat pel duc de Lorena. La darrera dels Mèdici fou la germana de Joan Gastó Anna Maria Lluïsa (1667-1743), que, en morir, cedí a la ciutat tot el patrimoni artístic de la família, amb la condició que mai no podria ésser venut ni traslladat fora de Florència.

Col·laboració: 
CaA
Llegir més...