i Mèdici | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Mèdici

Retrat de Piero Lorenzo de Mèdici, un dels components de la influent família de banquers de Florència, realitzat pel pintor italià Domenico Ghirlandaio (1449-1494)
© Corel Professional Photos
genealogia geneal
Família de banquers que governà Florència des de mitjan s XV i hi regnà del XVI al XVIII.

El primer membre conegut és Chiarissimo de Giambuono de Mèdici , del consell general de la ciutat (s XIII). El seu fill Filippo de Mèdici fou succeït per Chiarissimo (II) de Mèdici i Averardo (I) de Mèdici , antecessors de la majoria de les branques de la família. El primer Mèdici important, però, fou Salvestro de Mèdici (Florència 1331 — 1388), que, elegit gonfanoner (1351), el 1378 provocà la reacció popular contra la Parte Guelfa (tumult dels Ciompi) i fou deposat per aquesta i el poble (1382). El succeí Giovanni di Bicci (1360-1429), d’una altra branca, que assumí la gestió dels béns papals, la qual cosa l’ajudà a engrandir la banca familiar. En morir fou succeït pel seu fill . Després d’ell, Pietro de Mèdici (1416-69) s’associà amb el papa per a l’explotació de l’alum, i fou succeït pels seus fills i Giuliano de Mèdici (Florència 1453 — 1478). Lorenzo gaudí d’una gran popularitat, però les seves despeses i la caiguda del preu de l’or arruïnaren la ciutat, l’economia de la qual anava molt lligada amb la de la família. Piero de Mèdici (Florència 1472 — Cassino 1502), successor seu, fou foragitat de Florència per les intrigues dels seus cosins Lorenzo de Mèdici i Giovanni de Mèdici i pel poble, influït per Savonarola. El seu germà Giovanni de Mèdici s’imposà a la ciutat amb l’ajut de la corona catalanoaragonesa (1512), i més tard esdevingué papa, amb el nom de . Continuà, però, afavorint Florència i la família, i nomenà Lorenzo de Mèdici (Florència 1492 — 1519), fill de Pietro, capità general de l’Església i duc d’Urbino (1515). Una filla d’aquest, , es casà amb Enric II de França. La ciutat fou governada pel cardenal Giulio de Mèdici , ajudat pel seu cosí Giovanni Mèdici , dit dalle Bande Nere (Forlì, Emília 1498 — Màntua 1526). Giulio fou també papa, amb el nom de , i, en aliar-se contra l’emperador Carles V, fou atacat per aquest i tingué lloc el saqueig de Roma (1527). Mentrestant Florència expulsava els Mèdici i proclamava la república. Convinguda la pau, Carles V imposà a la ciutat (1530) Alessandro de Mèdici , de filiació dubtosa, nomenat duc de Florència (1532-37), el qual fou assassinat pel seu cosí de la branca menor Lorenzino de Mèdici , conegut també com a Lorenzaccio . Alessandro fou succeït per , que rebé aquest territori per concessió papal. El seu fill, , morí sense successió, i el poder passà al seu germà Ferran I de Toscana (Florència 1549 — 1609), que afavorí l’economia i les arts. Els següents Mèdici foren , Ferran II de Toscana (Florència 1610 — 1670), i Joan Gastó (Florència 1671 — 1737), mort sense fills i heretat pel duc de Lorena. La darrera dels Mèdici fou la germana de Joan Gastó Anna Maria Lluïsa (1667-1743), que, en morir, cedí a la ciutat tot el patrimoni artístic de la família, amb la condició que mai no podria ésser venut ni traslladat fora de Florència.

Col·laboració: 
CaA
Llegir més...