i Mediona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Mediona

Antic nom deConilles
Municipi
Alt Penedès
Antic nom deConilles
Carrer del nucli antic de Sant Joan de Mediona, i en segon terme el campanar de l’església de Sant Joan de Conilles
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia.
Població: 
2.360 h
[2009]
Extensió: 
48 km2

Situació i presentació

El municipi de Mediona és situat a la part més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès. Amb una extensió de 47,6 km2, és el segon terme més gran de la comarca. Limita al N amb la comarca de l’Anoia (termes d’Orpí, Carme i la Torre de Claramunt), a l’E amb el terme de Cabrera d’Anoia, al SE amb els termes ja penedesencs de Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona i al S amb Font-rubí. El terme és configurat per dues cadenes de muntanyes quasi paral·leles integrades dins el Sistema Prelitoral. El cap de municipi és Sant Joan de Mediona. Altres nuclis de població són el poble de Sant Pere Sacarrera, el veïnat les Cases Noves de Can Pardo i la caseria la Quadra d’Agulladolç. Es comunica amb la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada per una carretera local.

La serra de l’Avellà o de Bolet —tocant al terme de Font-rubí— i la seva prolongació, la serra de les Clivelleres (679 m), constitueixen una muralla pètria que divideix les aigües i separa el terme de la fossa del Penedès. D’altra banda, per la part de ponent, la serra de Puigfred (728 m) i la d’Orpinell (736 m) al N separen els termes de Mediona i la Llacuna. A llevant, per la banda de Sant Pere Sacarrera, els pujols de la Socarrada (586 m) i Rocacorba (561 m) completen l’amfiteatre muntanyós, separant el terme de Mediona de la Conca d’Òdena. Els terrenys són del Triàsic, com la major part de la serralada, sobretot en els dos plegaments anticlinals que configuren la vall —sinclinal reomplert amb argiles i margues eocèniques—, tot plegat molt treballat per l’erosió deguda a la riera de Mediona, que té la capçalera al terme de la Llacuna i que, més avall, engruixida per nous cabals, pren el nom de riu de Bitlles. La riera de Mediona entra al terme per la banda de ponent, per l’engorjament del Clot de les Barraques, s’esplaia pels voltants de Sant Joan, on rep per la dreta el torrent del Puig Cogul, i en surt per la banda de llevant, després de passar pel congost de Mediona, dessota del castell, on l’erosió fluvial ha assolit els estrats rogencs dels gresos triàsics.

La població i l'economia

La població (medionencs), que el 1860 era de 463 h, augmentà de forma espectacular i assolí els 1.530 h el 1900 i els 1.744 h el 1936. A partir d’aleshores i fins als anys vuitanta la progressió fou a la inversa. El 1940 hi havia 1.573 h, 1.432 h el 1960, 1.134 h el 1970 i 971 h el 1981. Durant els anys noranta la població es recuperà i assolí 1.035 h el 1991 i 1.943 el 2005.

La major part del terme és ocupada per terreny forestal, amb predomini del bosc de pi blanc. La part conreada, una tercera part de les terres, ho és gairebé del tot en règim de secà. El conreu principal és el cereal, seguit per la vinya. El regadiu (fonalmentalment hortalisses) es concentra vora la riera de Mediona. També hi ha arbres fruiters. Pel que fa a la ramaderia, té força importància llaviram i la cuniculicultura. Hom troba també bestiar porcí i boví. S'havien explotat algunes pedreres de calcària per a la construcció, com també els afloraments de bauxita. Aquests darrers es van deixar a causa de la baixa qualitat del mineral que se n'extreia (excés d’òxid fèrric). Quant a la indústria cal destacar una fàbrica de gèneres de punt.

Mediona ha esdevingut un lloc de segona residència i al terme hi ha diverses urbanitzacions (la Font del Bosc, les Pinedes de Sant Elies, Can Verdaguer i Monterrey Park).

El poble de Sant Joan de Mediona

El poble de Sant Joan de Mediona, dit abans Sant Joan de Conilles (430 m), és el cap de municipi. El 2004 tenia 771 h. S'estén a banda i banda de la riera de Mediona, aigua amunt del castell de Mediona. El poble es formà al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Joan de Conilles, documentada el 1299, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona. És de base romànica, bé que molt modificada en èpoques posteriors. Es conserven a l’interior de l’edifici uns capitells de factura romànica, encara que es desconeix si són originaris d’aquesta església. A tocar del poble hom troba el barri del Molí o el Molí.

Pel que fa a entitats culturals, hom destaca el Centre Cívic de Mediona, que inclou una biblioteca, i el Casal de Mediona, ubicat en uns antics cellers de Codorniu, seu també de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona. La festa major es fa l’últim cap de setmana de juliol. L’11 de setembre se celebra un arrossar al castell de Mediona.

Altres indrets del terme

Sant Pere Sacarrera i la font del Bosc

El poble de Sant Pere Sacarrera (490 m d’altitud) és situat vora la confluència de les carreteres de la Llacuna i Sant Joan de Mediona amb la d’Igualada a Vilafranca del Penedès, entre els pujols de la Socarrada (586 m) i Rocacorba (561 m). El poble es formà al voltant de l’antiga capella de Sant Pere, romànica, documentada el 1030. És un edifici d’una sola nau, amb una teulada que substitueix la volta. L’absis és semicircular, amb arcuacions i bandes llombardes. El 1940 hi fou portada la imatge del Sant Crist, salvada i reconstruïda, de l’antiga església del castell, però ha estat retornada al castell. Hi passava una antiga carrerada, d’on prové el topònim. Vora la font del Bosc hi ha nombroses torres d’estiueig i la urbanització la Font del Bosc. El poble i la urbanització sumaven una població de 706 h el 2004.

Sant Elies i Santa Margarida d'Agulladolç

A mà esquerra de l’antiga carretera comarcal, baixant d’Igualada, hi ha el santuari de Sant Elies (558 m), que ha quedat integrat en una urbanització anomenada Sant Elies, on vivien 220 persones el 2004. Més avall, passada la font del Bosc, hi ha una carretera que continua fins al lloc de Canaletes, del terme de Cabrera d’Anoia. A uns 2 km hi ha la capella de Santa Margarida d’Agulladolç, de l’antiga quadra d’Agulladolç, de la qual eren senyors al segle XVII els castlans de Mediona. A mitjan segle XIX formava part del municipi de Sant Quintí de Mediona, tot i que la seva capella depenia de l’església de Santa Maria de Mediona. Forma una caseria, amb 44 h el 2004. Ambdues capelles són d’origen romànic. La capella de Santa Margarida és un edifici dllombard amb absis sobrealçat. Aquest sector del municipi és el que hom denomina el terme de Baix.

La Freixeneda, les Pereres i Bolet

A l’extrem sud-oriental del terme hi ha la caseria de la Freixeneda, entre Santa Margarida i Canaletes, a poca distància de la riera de Santa Margarida o de la Bleda, que desguassa directament a l’Anoia, per la dreta. Les Pereres (475 m) és un agrupament situat al S del terme, als vessants de Montpedrós (547 m); és un lloc documentat el 1143. Hom sap que l’any 1338 era una quadra de senyoria de Ramon de Barberà. Hi havia una casa fortificada, ja derrocada. En un tossal proper hi ha una capelleta dedicada a sant Salvador, coneguda des del 1596. També hi són propers la font dels Horts i l’accidentat fondal de Valldellòs, on una falla geològica ha donat origen a capricioses formes pètries com l’agulla de Valldellòs, d’uns 18 m d’alçada, la roca del Gat i el pas de la Guineu.

Seguint el límit del terme amb el de Font-rubí hi ha l’antiga quadra de Bolet, que el 1338 formava part del patrimoni dels Barberà, castlans de Mediona. Hi resten dues masies: Bolet Nou i Bolet Vell. És un lloc ric en aigües naixents i d’aquestes procedeix el cabal que alimenta el torrent de Valldellòs, que desemboca al riu de Bitlles, per la dreta, ja passat el poble de Sant Quintí. Es troba en aquest indret la Cova de Bolet, una cavitat amb entrades diverses, formades en una clivella horitzontal entre dos estrats successius de calcària del Triàsic. Es tracta de cavitats molt fondes: hom ha amidat 80 m en una de les galeries i 50 m més en una branca lateral. S'ha identificat una seqüència estratigràfica amb ceràmiques, instruments de sílex, os i altres, que confirmen la seva ocupació des de l’Epipaleolític.

Les Cases Noves de Can Pardo

A ponent de la quadra de Bolet, ja tocant al terme de la Llacuna, hom troba el veïnat de les Cases Noves de Can Pardo, situades al fons de la vall del mateix nom, a una altitud de 550 m. Tenia 109 h el 2004. El torrent de Puig Cogul, que hi passa, recull les aigües procedents d’un ampli semicercle muntanyós format per la serra de la Plana de Font-rubí, la plana de les Llombardes, el vessant septentrional de l’Espinagosa i la serra de Rocamar fins al vèrtex del puig de Cantacorbs. El torrent de Puig Cogul segueix una direcció NE i va a unir-se a la riera de Mediona, prop de l’esmentat molí de Sant Joan. Una carretera va paral·lela al torrent i entre les Cases Noves i Sant Joan deixen la Casa Vella del Pardo, l’antiga quadra de Puigmoltó i el cementiri de Sant Joan. La seva festa major s’escau a l’agost.

Altres caseries i urbanitzacions

Can Jombo, amb 40 h el 2004, és una caseria situada a la dreta de la riera de Mediona, aigua amunt de Sant Joan, en terreny quasi pla (450 m). A ponent de Can Jombo s’alça Puigfred (700 m), i a mig camí hom troba la caseria de poques cases de Puigfred, a 520 m d’altitud. Orpinell és una antiga quadra del terme de Mediona pràcticament abandonada, a una altitud de 635 m, al S del puig d’Orpinell (736 m), en la part més septentrional del terme, punt culminant d’una serreta que parteix les aigües entre la riera de Carme i la riera de Mediona. La caseria de Can Paixano, amb 24 h el 2004, és al límit del terme amb la Torre de Claramunt i la caseria Marimon i Mas Pagès, al NE de Sant Joan; ambdues són caseries d’origen medieval, avui abandonades i en ruïnes. A més de les urbanitzacions ja esmentades cal destacar, per nombre d’habitants, les urbanitzacions de Can Verdaguer amb 49 h el 2004 i Monterrey Park i Can Xamaio, que tenia 24 h el 2004.

El castell de Mediona

El millor accés al castell i lloc de Mediona és un camí que porta de la carretera d’Igualada a la urbanització de Can Verdaguer, propera al castell. El castell tingué diversos closos o recintes consecutius. S'accedeix al superior per un portal de mig punt, de dovelles ben tallades, protegit per una torre quadrada. Vora seu hi ha l’església del castell dedicada a Santa Maria, que es començà a bastir al segle XII, d’una sola nau coberta amb volta apuntada i capçada per un absis poligonal, cobert amb volta nervada, afegit al segle XIV. Al segle XVIII s’hi afegí una capella neoclàssica. S'hi veneraven les imatges de Santa Maria i del Sant Crist de Mediona. Va ser profanada i destruïda el 1936 i restaurada el 1940. Ha estat convertida en santuari. Al costat oposat a l’ingrés del recinte hi ha la torre principal, de planta quadrada, amb parets molt gruixudes i tres pisos que es comuniquen per una escala de cargol. Vora seu hi ha el basament d’una torre rodona amb parament del tipus opus spicatum. Resta la cisterna superior i algun altre element.

La història

El centre històric del municipi és el castell de Mediona (427 m), encimbellat dalt d’un turó a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall de Sant Joan de Mediona. Hom ha associat el castell de Mediona, dins el comtat de Barcelona, al nom de Guillem de Mediona, levita, a qui el bisbe de Vic havia encomanat vers el 1015 la defensa i la repoblació de les terres situades a ponent del seu bisbat. És del 1011 un document de donació a Sant Cugat d’un molí, amb la seva resclosa i el seu reguer, un hort plantat d’arbres, cases, corral i terres, situat tot en el terme del castell de Mediona, prop del riu de Bitlles (a llevant), del camí públic (a ponent) i del Castellar. En aquesta mateixa data trobem documentat Guifre de Mediona, que tenia terres prop de Moja. Els Mediona detingueren la possessió del castell i del seu terme fins a la segona meitat del segle XIII. El 1057 Bernat i Ramon de Mediona feien costat a Mir Geribert en el seu enfrontament amb el comte de Barcelona. El darrer personatge cèlebre de la nissaga fou Asbert de Mediona, que serví els reis Pere II i Jaume II en diversos afers diplomàtics entre els anys 1274 i 1312. Asbert de Mediona tenia drets a Lavit i Font-rubí i el 1286 rebé del comte rei la baronia de Pierola. El 1237 Guillem de Mediona fou nomenat castlà de Mediona pel vescomte de Cabrera. Després els Barberà ostentaren la castlania de Mediona pels vescomtes de Cabrera, i el primer castlà documentat d’aquesta nissaga fou Bernat de Barberà, que la rebé el 1266, i, el darrer, Enric de Barberà, clergue, que vengué la castlania el 1616 a Joan Ferrer, mercader de Sant Pere de Riudebitlles. El 1632 la baronia de Mediona, que comprenia també l’actual terme de Sant Quintí de Mediona, pertanyia al duc de Cardona. El 1646 Josep Ferrer, senyor de la quadra d’Agulladolç, era castlà de Mediona. Els Barberà i els seus successors detingueren la castlania pel vescomte de Cabrera, que n'era senyor. L’any 1831 la senyoria de Mediona es trobava, encara, en poder del vescomte de Cabrera, el qual també era duc de Cardona.

Col·laboració: 
Llegir més...