Nascut Aharon Greenberg, el 1926 la seva família emigrà a Palestina. Des del 1937 visqué en un quibuts, que abandonà (1950) per establir-se com a escriptor independent a Tel-Aviv. En 1946-48 formà part de la missió que anà als Estats Units per convèncer jueus nord-americans d'establir-se a Israel. Del 1968 al 1971 fou agregat cultural a l'ambaixada israeliana de Londres. Fou fundador, editor i col·laborador de publicacions literàries, entre d'altres, Massa, i també columnista en la premsa diària. Del 1980 al 1987 fou president del PEN Club d'Israel. El seu primer volum de narracions Ruaḥyamim (‘Vent de mar’, 1950), descriu la vida en el quibuts, però ben aviat la seva obra es convertí en una sàtira de la societat israeliana moderna, com és palès en les novel·les Ḥedwa w ani (‘Hedwa i jo’, 1954), Mikre haksil (‘La caiguda del ximple’, 1965) i Ha-ḥay al ha-met (‘El vivent sobre la mort’ 1965). En Ha-ḥayim ha-kzarim (‘La curta vida’, 1972) exposa el seu punt de vista sobre la creació literària. Masa be-Av (‘Un viatge en el mes d’Av’, 1980) és una reflexió sobre la guerra del Yom Kippūr. Moltes de les seves novel·les posteriors giren entorn de les rivalitats i de les contradiccions entre els homes de lletres i la realitat quotidiana. Cal esmentar-ne, entre d’altres, Ga'agu'im le-Olga (‘Lament per a Olga’, 1994), Foygelman (1987), Ha-Gamal ha-Me'ofef ve-Dabbeshet ha-Zahav (‘El camell volador i la gepa d’or’, 1982), Nikmat Yotam (‘La venjança de Yotam’, 2003) i Yarḥei ha-Devash shel Profesor Lunẓ (Les llunes de mel del professor Lunz’ 2004). És també autor d’algunes obres teatrals. Rebé nombrosos premis literaris, entre els quals destaquen el Brenner (1957), el Bialik (1974), l’Agnon (1997) i el Premi Israel de literatura (2003).