conca de Meià

La conca del Meià s’obre extensa entre el Montsec de Rúbies i la serra de Sant Mamet

© Fototeca.cat

Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.

Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs. L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp. És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix. Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils. Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre (amb Anya), Alòs de Balaguer, Camarasa i Vilanova de Meià, que actua com a centre econòmic i, amb el el Puig de Meià , de centre de devoció.