Professor a les universitats d’Estrasburg, Friburg de Brisgòvia i Berlín, fou destituït pels nazis (1933). El 1947 fou nomenat rector de la Universitat Lliure de Berlín-Dahlem. De primer estudià l’edat mitjana, i posteriorment es dedicà a la història de les idees. Defensà un cert neoidealisme, en el qual es basen les seves crítiques al pragmatisme polític de l’estat bismarckià. Obres principals: Weltbürgertum und Nationalstaat (‘Burgesia mundial i estat nacional’, 1908), Die Idee der Staatsraison in der neueren Geschichte (‘La idea de raó d’estat en la història contemporània’, 1924) i Die Entstehung des Historismus (‘L’origen de l’historisme’, 1936).