i Melilla | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Melilla

Nom àrab deMlila (ar)
Nom àrab deMlila (ar)
Municipi i ciutat autònoma del N d’Àfrica; juntament amb Ceuta, una de les dues places de sobirania espanyola a la costa del Marroc.
Població: 
73.460 h
[2009]

Té uns 12 km2 d’extensió. És situada en una badia entre els caps Tres Forcas i Agua, i una franja neutral de 500 m d’amplada la separa de l’estat del Marroc per la part continental. El nucli primitiu era un illot-fortalesa que domina la plana on s’aixeca la ciutat moderna. La població és en gran majoria d’origen espanyol, i l’única minoria important és la musulmana (el 15%). És una plaça militar amb funcions econòmiques limitades a les necessitats de la població. L’antiga Rusaddir fou una colònia fenícia i cartaginesa des del s.VI aC. Conquerida pels vàndals (430) i pels àrabs (s VIII), es transformà en un focus de pirateria. El 1497 fou conquerida pel duc de Medina Sidonia i passà a Castella. El 1893 i el 1909 tingueren lloc, a la rodalia, diversos combats entre l’exèrcit espanyol i els rifenys; i també el 1921, després de la caiguda d’Annual. El 17 de juliol de 1936 la guarnició fou la primera a rebel·lar-se contra la República. Des de la seva independència, el Marroc ha reclamat repetidament la sobirania sobre Ceuta i Melilla. El 1995 el govern espanyol atorgà a ambdós enclavaments un estatut d’autonomia, bé que amb competències considerablement menors que a la resta de comunitats autònomes. El primer president de la ciutat autònoma de Melilla fou Ignacio Velázquez, al capdavant d’un govern del Partido Popular, el qual perdé la presidència el 1998, quan prosperà una moció de censura impulsada per l’oposició i obtinguda gràcies a dos diputats del PP trànsfugues, un dels quals, Enrique Palacios, fou elegit en substitució de Velázquez i amb el suport del PSOE, Coalición por Melilla i Unión del Pueblo Melillense. En les eleccions del juny del 1999 guanyà el GIL (Grupo Independiente Liberal) de l’empresari Jesús Gil, que es coalitzà amb la segona força, Coalición por Melilla, i investí el seu líder, el musulmà Mustafà Aberchán com a nou president de la ciutat. L’any 2000, una moció de censura promoguda pel PP, el PSOE i la UPM i alguns diputats del GIL destituí Aberchan i nomenà alcalde president Juan José Imbroda, líder de la Unión del Pueblo Melillense. L’any 2005 successives allaus d’immigrants subsaharians intentaren accedir a Melilla, i el tracte que reberen fou motiu de polèmica. Al gener del 2006, per primera vegada en vint-i-sis anys, el president del govern central visità Melilla, on insistí en la necessitat de col·laboració entre el govern central, el Marroc i les autoritats locals per lluitar contra la immigració il·legal. El Marroc criticà el viatge de Rodríguez Zapatero i el qualificà d’inoportú. A les eleccions del 2007, Juan José Imbroda, del PP, revalidà el triomf amb quinze diputats, mentre que el PSOE, amb Dionisio Muñoz, millorà els resultats però només aconseguí cinc representants. Coalició per Melilla, la formació de Mustafà Aberchán, passà de set a cinc escons i perdé la condició de principal partit de l’oposició. Al mes de novembre, una visita dels reis d’Espanya tornà a empitjorar les ja delicades i complicades relacions diplomàtiques amb el Marroc. L’any 2008 estigué marcat per la massiva arribada d’il·legals a la frontera amb el Marroc. Al mes de juny diverses desenes de subsaharians envestiren els policies de la frontera i entraren a Melilla, tot i que molts d’ells foren detinguts alguns dies després.

Llegir més...