i Ricardo Mella Cea | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ricardo Mella Cea

sociologia sociol i publicitat publ
Publicista anarquista.
Vigo, 1861 — Vigo, 1925

Membre del partit republicà federal, el 1881 fundà, a Vigo, el periòdic obrerista La Propaganda. El 1882 assistí al congrés de la Federació de Treball de la Regió Espanyola a Sevilla. Hi fundà La Solidaridad (1888-89), des d’on defensà l’anarcocol·lectivisme. Per la seva participació en els certàmens socialistes de Reus (1885) i Barcelona (1889) i les col·laboracions en Acracia (1886-88) i El Productor (1887-93), es convertí en el teòric anarquista més original de l’Estat espanyol. Influït successivament per Pi i Margall, Proudhon, el positivisme de Spencer i l’individualisme de Max Stirner, volgué vincular l’anarquisme a la ciència experimental (La coacción moral, 1893; La ley del número, 1895; Lombroso y los anarquistas, 1896). Definí l’"anarquisme sense adjectius” (o “socialisme anarquista”, segons ell) —intentant de superar la polèmica entre col·lectivistes i comunistes—, al qual s’adheriren la majoria dels anarquistes a l’Estat espanyol. Part de la seva obra és recollida a Ideario (1926) i a Ensayos y conferencias (1934).

Llegir més...