Mḗlos

Milo, Milos

Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.

És constituïda per una massa de roques volcàniques damunt un sòcol cristal·lí. L’activitat econòmica essencial és l’agricultura i la mineria (explotació de manganès, plom, etc). Els nuclis de població més importants són Mḗlos (o Plaka) i Péra Trivássalos. A l’antiguitat fou ocupada pels doris d’Esparta (s. XIII aC). Durant els s. XIII-V aC la seva història resta un enigma; combaté amb els grecs a Salamina (480 aC) i formà part de la lliga delioàtica (425-424 aC). Al final de la guerra del Peloponès l’almirall espartà Lisandre la deslliurà de la seva dependència atenesa. Possessió macedònica a l’època hel·lenística, passà als romans. Conserva restes d’una civilització prehistòrica important, però, en canvi, manca d’obres artístiques posteriors. Això no obstant, atresorà, oculta durant segles, la famosa escultura d'Afrodita de Mḗlos.