i Felix Mendelssohn-Bartholdy | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Felix Mendelssohn-Bartholdy

Félix Mendelssohn-Bartholdy
© Fototeca.cat
música mús
Compositor alemany.
Hamburg, 3 de febrer de 1809 — Leipzig, 4 de novembre de 1847

De família jueva, culta i rica, rebé una formació artística i científica de qualitat. Deixeble del pianista L.Berger i del compositor K.F.Zelter, estudià estètica des del 1827 amb Hegel a la Universitat de Berlín. El 1829 anà a Anglaterra, país que l’acollí favorablement. El 1829 dirigí la Passió segons sant Mateu , de J.S.Bach, primera audició pública des de la mort del seu autor, l’interès pel qual es desvetllà des d’aleshores. El 1835 fou nomenat director musical dels concerts de la Gewandhaus, de Leipzig, on estrenà obres contemporànies i clàssiques oblidades. Els anys 1841-44 organitzà per al rei de Prússia la vida musical teatral i religiosa de Berlín, fet que el forçà a desplaçar-se sovint. El 1843 fundà el conservatori de Leipzig, d’un prestigi internacional. El catàleg d’obres de Mendelssohn és molt nombrós: unes 120 obres, d’un valor desigual, a més de moltes altres sense catalogar. Es destaquen el Trio amb piano (1820), sis preludis i fugues per a piano (1832-37), tres preludis i fugues per a orgue (1837), les Variations sérieuses (1841), quartets de corda (1827, 1838, 1847), el quintet de corda (1845), considerat una de les grans obres de l’època, un sextet amb piano (1824), etc. Les seves composicions cèlebres per a l’escena són Antigone (1841), Ein Sommernachtstraum (“El somni d’una nit d’estiu”, 1843), Athalie (1845) i Ödipus in Kolonos (1845). També cal destacar-ne les obertures, com Märchen von der schönen Melusine (“Contes de la bella Melusina”, 1833), i els oratoris Paulus (1836), Elias (1846) i Christus (inacabat). Escriví tretze simfonies per a orquestra de corda (1821-25) i cinc per a gran orquestra: en do menor (1824), la “de la Reforma”, en re menor (1830), la Italiana , en la menor (1833), la simfonia cantata Lobgesang (“Cant de lloança”, 1840) i l' Escocesa , en la menor (1842). També té dos concerts per a piano (1831, 1837), un per a violí i orquestra, Opus 64 (1844), i un altre per a violí i cordes, i 48 Lieder ohne Worte (“Cançons sense paraules”, per a piano, 1830-45), algunes de les quals tenen una gran qualitat formal i expressiva. És considerat un dels grans compositors de la primera meitat del s. XIX. Pel fet d’ésser jueu, les seves obres foren bandejades d’Alemanya pel règim nazi. El 2004 tingueren lloc a Essen les funcions d’estrena de la seva òpera inèdita titulada L’oncle de Boston , escrita al voltant de l’any 1823 i, per tant, una obra encara juvenil. La partitura havia estat recentment descoberta a Berlín i el llibret fou trobat a Oxford.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...