i Xosé Luis Méndez Ferrín | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Xosé Luis Méndez Ferrín

literatura lit
Escriptor gallec.
Ourense, 1938

Participà en la col·lecció de poesia “Brais Pinto” de jove poesia gallega amb Voce na néboa (1957). Seguiren les proses de Percival e outras histórias (1958), O crepúsculo e as formigas (1961) i Arrabaldo do Norte (1964), obra clau de la Nova narrativa galega, que superposava la mitologia celta als corrents literaris més moderns. A aquests elements cal afegir, com a constants de la seva obra, el compromís amb la realitat gallega i la inclinació envers el simbolisme i la fantasia: O corvo, a figueira e a fouce de ouro (novel·la inèdita sobre la guerrilla gallega a la postguerra, que li valgué l’empresonament el 1970), Retorno a Tagen Alta (1971), Elipsis e outras sombras (1974), Amor d’Artur (1982), Arnoia Arnoia (1985), No ventre do silencio (1999) i els relats Arraianos (1991) i Contos (1996). El conjunt de la seva poesia social fou publicada a Montevideo el 1971 amb el pseudònim d’Heriberto Bens: Heriberto Bens, Antologia popular. Altres reculls són Con pólvora e magnolias (1978), O fin dun canto (1982), Erótica (1992) i Estirpe (1994), Quén é esa que sobe a encosta de Cortiña Grande ... (2002), Xuro que nunca volverei pasar fame. Poesia escarlata (2003) i Era na selva de Esm (2005). Cal esmentar també els estudis crítics O Cancioneiro de Pero Meogo (1966) i De Pondal a Novoneyra (1984).

Col·laboració: 
RVG / BLo
Llegir més...