Participà en la col·lecció de poesia “Brais Pinto” de jove poesia gallega amb Voce na néboa (1957). Seguiren les proses de Percival e outras histórias (1958), O crepúsculo e as formigas (1961) i Arrabaldo do Norte (1964), obra clau de la Nova narrativa galega, que superposava la mitologia celta als corrents literaris més moderns. A aquests elements cal afegir, com a constants de la seva obra, el compromís amb la realitat gallega i la inclinació envers el simbolisme i la fantasia: O corvo, a figueira e a fouce de ouro (novel·la inèdita sobre la guerrilla gallega a la postguerra, que li valgué l’empresonament el 1970), Retorno a Tagen Alta (1971), Elipsis e outras sombras (1974), Amor d’Artur (1982), Arnoia Arnoia (1985), No ventre do silencio (1999) i els relats Arraianos (1991) i Contos (1996). El conjunt de la seva poesia social fou publicada a Montevideo el 1971 amb el pseudònim d’Heriberto Bens: Heriberto Bens, Antologia popular. Altres reculls són Con pólvora e magnolias (1978), O fin dun canto (1982), Erótica (1992) i Estirpe (1994), Quén é esa que sobe a encosta de Cortiña Grande ... (2002), Xuro que nunca volverei pasar fame. Poesia escarlata (2003) i Era na selva de Esm (2005). Cal esmentar també els estudis crítics O Cancioneiro de Pero Meogo (1966) i De Pondal a Novoneyra (1984).