i Pedro González de Mendoza | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pedro González de Mendoza

història eclesiàstica hist ecl
Prelat castellà, fill d’Íñigo López de Mendoza.
Guadalajara, 3 de maig de 1428 — Guadalajara, 11 de gener de 1495

Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473. Fou conseller d’EnricIV de Castella (1454-74), el qual féu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja. El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort EnricIV (1474), fou un fidel servidor dels Reis Catòlics. En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada. En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar amb França la pau que fou ratificada pels reis al monestir de Guadalupe (1479). Fou un defensor dels privilegis de la corona per damunt de l’Església i un enemic de la política de duresa de Torquemada i de Cisneros. La fidelitat a la monarquia li valgué la mitra toledana, el 1482. Fomentà l’humanisme a Castella i fundà el Colegio de la Santa Cruz de Valladolid (1484).

Col·laboració: 
JMSal
Llegir més...