i Eduard Mendoza i Garriga | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eduard Mendoza i Garriga

Eduardo Mendoza
Eduard Mendoza
© Isolde Ohlbaum
literatura lit
Escriptor en castellà.
Barcelona, Barcelonès, 11 de gener de 1943

Llicenciat en dret (1965), estudià sociologia a Londres (1966-67) i posteriorment, fins el 1973, treballà en l’assessoria jurídica d’una entitat bancària. Des d’aquest any fins el 1982 residí a Nova York, on treballà com a traductor a l’ONU. Els anys següents compaginà l’activitat literària amb la de traductor per a organismes internacionals i, a partir de mitjan anys noranta, amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra.

La seva obra, en la qual sobresurt indiscutiblement la novel·la, s’inscriu en el marc de la literatura d’acció i es destaca per una hàbil construcció del relat a partir de la crònica crítica de la realitat, tractada amb humor i sarcasme. La seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta (1975), que guanyà el Premi de la Crítica, el situà de seguida com un dels primers escriptors en castellà de la seva generació, posició que ha confirmat en l’obra posterior amb El misterio de la cripta embrujada (1979), El laberinto de las aceitunas (1982), La ciudad de los prodigios (1986, Premi Ciutat de Barcelona), Sin noticias de Gurb (1991), El año del diluvio (1992), Una comedia ligera (1998, premi al millor llibre estranger editat a França aquell any), La aventura del tocador de señoras (2001), El último trayecto de Horacio Dos (2002), Mauricio o las elecciones primarias (2006), El asombroso viaje de Pomponio Flato (2008), Riña de gatos. Madrid, 1936 (2010, premi Planeta), El enredo de la bolsa y la vida (2012), El secreto de la modelo extraviada (2015) i El rey recibe (2018).

Ha publicat també el recull de narracions Tres vidas de santos (2009) i els assaigs Nueva York (1986), Barcelona modernista (1989), Baroja, la contradicción (2001), ¿Quién se acuerda de Armando Palacio Valdés? (2007) i Qué está pasando en Cataluña (2017).

En català ha estrenat les obres teatrals Restauració (1990), Els llimbs o la visitació de la felicitat (1997) i Greus qüestions (2004). Les seves novel·les més conegudes han estat portades al cinema: La verdad sobre el caso Savolta per Antonio Drove, el 1978; El misterio de la cripta embrujada per Cayetano del Real, el 1981; La ciudad de los prodigios per Mario Camus, el 1999, i El año del diluvio per Jaime Chávarri, el 2004.

A més dels premis esmentats, el 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi, i el 2013 fou el primer escriptor en castellà que rebé el Premi Nacional de Cultura de literatura del CoNCA. Ha rebut també els premis Franz Kafka (2015) i el premi Cervantes (2017) al conjunt de la seva obra.

Llegir més...