Es casà (1553) amb Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses, primer duc de Pastrana.
Dama de companyia d’Isabel de França. Enviduà el 1573, i, després d’un intent, frustrat, d’ingressar en la vida monacal, es reintegrà (1576) a la cort i encapçalà, juntament amb Antonio Pérez, el partit ebolista (que havia aglutinat el seu marit), el qual propugnava una sortida negociada de la rebel·lió flamenca i defensava una solució federalista, que respectés els privilegis de cada regne. Sembla que la princesa d’Èboli i Antonio Pérez tingueren negociacions secretes amb els rebels flamencs, que foren descobertes per Juan de Escobedo, el qual feren assassinar (1578), probablement amb el consentiment reial.
En la qüestió de la successió a la corona portuguesa, que Felip II cobejava, la princesa d’Èboli intrigà per tal d’afavorir la candidatura de la duquessa de Bragança. El 1579 Felip II, coneixent aquestes intrigues i considerant-se enganyat en la qüestió d’Escobedo, féu empresonar Antonio Pérez i allunyà de la cort la princesa d’Èboli.