Ramón Menéndez Pidal

(la Corunya, 1869 — Madrid, 1968)

Filòleg i historiador.

Doctor en filosofia i lletres per Madrid (1893), es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval (Poema del Cid, 1895; Leyenda de los Infantes de Lara, 1896). Catedràtic a la Universitat de Madrid (1899), emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals (Crónicas generales de España, 1898), s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia (Notas sobre el bable, 1899), que ja mai més no deixà de banda. La seva gran obra, Cantar de Mio Cid, en tres volums (1908-12), recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua castellana de l’època; tornà a tractar sovint del tema del Cid (1913, 1929, 1948, 1950 i 1963). Fundador de la Revista de Filología Española (1914), membre (1901) i director (1916) de l’Academia Española, aquest any fou elegit acadèmic de l’Academia de la Historia. El 1918 entrà en la polèmica sobre el futur de la llengua a l’Amèrica Llatina, i afirmà que el castellà s’hi mantindrà —com ho féu el llatí— en llengües nacionals, a causa de les diferents condicions del món actual, la interrelació entre els estats i la velocitat dels mitjans de comunicació (Castilla, 1944; Presente y futuro de la lengua española, 1964). Quant a la poesia lírica tradicional i al Romancero (Flor Nueva de Romances Viejos, 1928), defensà la teoria de l’autor col·lectiu i inicià el mètode cartogràfic per al seu estudi. Cal destacar també la seva obra Orígenes del español (1926), ampliació del Manual de gramática histórica española (1904), estudi lingüisticoliterari i sociohistòric de la cultura hispanoromànica dels primers segles, els orígens de la qual féu remuntar al s. IX. Durant la guerra civil de 1936-39 es refugià a Cuba i a Nova York. Reelegit president de l’Academia Española (1947), inicià la publicació de la Historia de España, que dirigia. Els darrers anys publicà treballs sobre toponímia i formes dialectals a Lleó, Navarra i Galícia i estudis sobre l’època de la reconquesta, la poesia tradicional i les cròniques americanes.