Vida
Músic precoç, ingressà al Conservatori de Milà a tretze anys (1923), després d’haver escrit dues òperes. El 1928 s’establí als EUA, on continuà els estudis amb Rosario Scalero a l’Institut Curtis de Filadèlfia (1928-33) i conegué Samuel Barber, amb qui establí una llarga amistat. El 1933, durant una estada a Viena, començà a escriure el llibret d’Amelia al ballo, una opera buffa la partitura de la qual acabà el 1937, als Estats Units. L’obra s’estrenà aquell mateix any a la Metropolitan Opera House de Nova York, en anglès i amb el títol Amelia Goes to the Ball, i obtingué un gran èxit. La seva gran acceptació feu que l’emissora NBC li encarregués una altra òpera, que fou emesa per ràdio. Menotti escriví per a aquesta ocasió el llibret i la partitura de The Old Maid and the Thief (1939), que també es feu molt popular. Després vingué The Medium (1945), peça escènica de caràcter dramàtic i el seu primer èxit internacional, del qual el 1951 ell mateix dirigí la versió cinematogràfica. El 1949 arribà la que es considera la seva millor creació, The Consul, que li suposà un premi Pulitzer i el premi del Cercle de Crítics. Posteriorment compongué Amahl and the Night Visitors (1951), òpera encarregada per l’NBC i que fou emesa per televisió. De nou rebé el Pulitzer (1955) —a més d’altres guardons— per The Saint of Bleecker Street (1954), considerada la seva obra mestra, i fou l’autor del llibret de l’òpera Vanessa, de Samuel Barber, també guardonada amb un Pulitzer (1958). El 1979 compongué La loca, òpera inspirada en la història de Joana, la filla dels Reis Catòlics, i el 1986, Goya, dedicada a P. Domingo. El 1993 dirigí la versió cinematogràfica d’Amahl. El 1958 fundà el Festival dels Dos Mons, a Spoleto, que el 1977 tingué una rèplica a Charleston (Carolina del Sud) i el 1986 una tercera versió a Melbourne (Austràlia). És també autor d’obres vocals, de cambra, per a ballet (Errand into the Maze, 1947) i orquestrals (Concert per a piano, 1945). Fou guardonat amb el Kennedy Center Honor (1984) i nomenat músic de l’any (1991).
Obra
Música escènica
Amelia al ballo (1933-37); The Old Maid and the Thief (1939); The Island God (1942); The Medium (1945); The Telephone (1946); The Consul (1949); Amahl and the Night Visitors (1951); The Saint of Bleecker Street (1954); Maria Golovin (1958); Labyrinth (1963); Le dernier sauvage (1963); Help, Help, the Globolinks! (1968); The Most Important Man (1971); Tamu-Tamu (1973); The Hero (1976); The Egg (1976); The Trial of the Gipsy (1978); La loca (1979); A Bride from Pluto (1981-82); Goya (1986); The Wedding (1988); The Singing Child (1993)
Ballet
Sebastian (1944); Errant into the Maze (1947); The Unicorn, the Gorgon and the Manticore (1956)
Cantates
The Death of the Bishop of Brindisi (1963); Landscapes and Remembrances (1976)
Orquestra
2 concerts pno. (núm. 1, fa M, 1945; núm. 2, 1982); Apocalypse (1951); Triple concerto a tre (1970); Simfonia ’The Halcyon' (1976); Concert per a contrabaix (1983)
Solo
Variacions sobre un tema de Schumann, pno. (1930); Sis composicions per a carilló (1934); Ricercare and Toccata on a Theme from ’The Old Maid and the Thief', pno. (1951); Poemetti per Maria Rosa, pno. (1937)
Cambra
Trio for a House-warming Party, pno., vlc., fl. (1936); Four Pieces, qt. c. (1936); Suite, 2 vlc., pno. (1973)
Música vocal
The Hero, 1 v., pno. (1952); Canti della lontananza, cicle de 7 cançons, S., pno. (1967); For the Death of Orpheus, T., cor, orq. (1990)