De família jueva, debutà a San Francisco a set anys, i actuà per tot el món com a nen prodigi. Estudià amb G.Enescu i A.Busch. Solista internacional, enregistrà un gran nombre de discs d’un amplíssim repertori, sovint amb la seva germana Hepzibah, pianista. Exercí també com a director, sobretot des dels anys setanta. Promogué escoles i institucions musicals: fundador de l’escola musical que du el seu nom a la localitat anglesa de Stoke d’Abernon (1963), dels festivals de Gstaad (1956) i de Windsor (1969) i director del festival de Bath (1956-68), etc. Destacaren també les seves iniciatives humanitàries, en les quals emprà la música com un mitjà per a superar les diferències culturals i polítiques. Actuà a Barcelona, on es presentà per primer cop el 1935. Rebé nombrosos guardons i distincions, entre els quals el títol de sir el 1985, que es nacionalitzà britànic. Publicà diversos llibres, entre els quals l’autobiografia Unfinished Journey (1977). Rebé el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia (1997).
Gaspar Cassadó a la dreta, amb J. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Violinista nord-americà.