Dedicat principalment a l’òpera, fou inicialment un epígon de Rossini, però procurà de reformar el seu estil i millorà la seva orquestració. Les òperes més reeixides foren Elisa e Claudio (1821), I Normanni a Paragi (1836), Il giuramento (1837), Il bravo (1839), La vestale (1840), Leonora (1844), Virginia (1866), etc, moltes de les quals foren representades també sovint a Barcelona i a València. Fou director del conservatori de Nàpols (1840-70).