Deixeble de Ferran Soldevila als Estudis Universitaris Catalans i de Jaume Vicens i Vives a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona. Es doctorà, el 1946, amb la tesi Barcelona durante la ocupación francesa, 1808-1814 (1949). Fou fundador d’Anabis (1945), entitat precursora del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, ideat igualment per ell (1947), i del qual fou secretari general. Professor adjunt a la Universitat de Barcelona (1948-54), vicesecretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i un dels principals impulsors de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos iniciades a Martorell el 1950. Per raons de salut, el 1954, passà a residir a Madrid. Especialitzat en la història catalana i hispànica en general dels s. XIX i XX, de la seva obra cal esmentar: Un igualadí del segle XVIII: Jaume Caresmar (1947), La ideologia dels catalans de 1808 (1952), La ciutat d’Igualada (1953), El segle XVIII. Els capitans generals (1957), El siglo XIX (1957) dins Historia de la Cultura Española i, sobretot, Felip V i Catalunya (1968) i José Bonaparte, rey de España. 1808-1813 (1971), en dos volums: Historia externa del reinado (1971) i Estructura del Estado español bonapartista (1983). També ha publicat Catalunya i l’imperi napoleònic (1978), premi Crítica de Serra d’Or, i col·laborà en la Historia social y económica de España y América , dirigida per J.Vicens i Vives. El 1984 es jubilà i tornà a Igualada. Obra dispersa (1987) recull diversos dels seus articles.
Joan Mercader i Riba
© Fototeca.cat
Historiador.