Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès. El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès: la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona. És esmentat des del 905. Fou infeudat a la família Lluçà. Al final del s XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès. Retornà a la baronia de la Portella al final del s XIV.