i riera de Merlès | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

riera de Merlès

Nom antic de lariu Adest
Riera
Catalunya
Nom antic de lariu Adest
La riera de Merlès, prop del veinat de les Heures, al terme de la Quar
© Fototeca.cat
Afluent per l’esquerra del Llobregat.

Es forma per la unió, prop del molí de Morata (Palmerola), al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau (1 543 m alt.), als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja. Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar; s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya. Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera. Té una conca vessant de 173 km2 amb una pluviositat mitjana de 880 mm; el cabal és estimat en uns 0,90 m3/s. Té un règim pluvionival semblant al de l’alt Llobregat. Darrerament, hom ha estudiat la possibilitat d’utilitzar la seva vall per a emmagatzemar aigües del Llobregat i col·laborar a la seva regulació. La vall de Merlès, que les comunicacions modernes no han ajudat a mantenir cohesionada, és una zona de transició entre el Lluçanès i el Berguedà pròpiament dit, el despoblament de la qual s’ha accentuat els darrers decennis. Ha estat històricament un límit de comtats (Berga-Cerdanya i Osona-Barcelona), bisbats (Urgell —després Solsona— i Vic), vegueries (sotsvegueria de Berga, a la dreta, i vegueria de Camprodon, sotsvegueria de Lluçanès i vegueria de Manresa, a l’esquerra).

Col·laboració: 
VMa
Llegir més...