Vida i obra
Fill d’un fabricant tèxtil. Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic. Començà a promoure edicions de poesia —Els Poetes d’Ara—, les quals dirigia Tomàs Garcés (1923-24). El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull; seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc., que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes. També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità monografies.
Creador de revistes i publicacions d’art (La Mà Trencada, 1924-25; Quatre Coses, 1925; Les Arts Catalanes, 1928-29), promogué i dirigí des del seu càrrec de secretari de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art l’excel·lent revista Art (1933-36), una de les millors publicacions d’art d’aleshores, i organitzà els Salons de Primavera. Hom el pot considerar el responsable de la línia tradicional de l’art oficial de la Generalitat, exemplificada pel seu llibre 33 pintors catalans, editat pel Comissariat de Propaganda (1937).
Durant la guerra civil formà part de l’Agrupació d’Escriptors Catalans; fou redactor de Meridià, col·laborà a Moments i Catalans!, i publicà algun text a Mirador i La Publicitat. Exiliat en acabar la guerra civil, el 1939, s’establí a Buenos Aires, on fundà les editorials Poseidón i Malinca i creà la revista Cabalgata, que acollí el primer conte de Julio Cortázar. Col·laborà a El Sol i dirigí les publicacions Saber Vivir (fins el 1943) i Catalunya (1947). Retornat a Catalunya (1971), fou gerent de l’editorial EDHASA (fins el 1976).
És autor de la narració L’amor és una altra cosa (1936) i de dues obres sobre la guerra civil: la peça dramàtica Fang a les ales (1937) i la novel·la La mort m’ha citat demà (1938). En el camp de la poesia edità l’antologia Les millors poesies dels poetes post-maragallians sobre l’amor (1924) i musicà dos poemes de Joan Salvat-Papasseit. Ja més a prop de l’avantguarda, publicà diverses monografies d’art, entre les quals l’obra Picasso (1942), primera biografia castellana del pintor.
Destacà com a editor, camp en el qual La Cámara Argentina del Libro li premià, el 1954, l’edició de Raquel Forner i de la monografia Juan Prete. Fou president de l’Asociación de Críticos, encara a l’Argentina i membre d’honor de la Societat Catalana de Crítics d’Art. Esporàdicament, conreà la literatura de creació.
Bibliografia
- Caballeria Ferrer, S. i Codina Contijoch, M.C. (1997): “Homenatge a Joan Merli i Pahissa”. Sd’O, 446, p. 26.
- Campillo, M. (1994): Escriptors catalans i compromís antifeixista (1936-1939). Barcelona, Curial / PAM.
- Fàbregas, X. (1969): Teatre català d’agitació política. Barcelona, Edicions 62, p. 256-258.
- Nadal, M. (1990): “Joan Merli, promotor artístic i literari”. Sd’O, 367, p. 21-23.