i Biel Mesquida i Amengual | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Biel Mesquida i Amengual

literatura lit
Nom amb el qual és conegut l’escriptor Gabriel Mesquida i Amengual.
Castelló de la Plana, 9 de gener de 1947

Es donà a conèixer amb la novel·la L’adolescent de sal (1975), que obtingué el premi Prudenci Bertrana. Posteriorment publicà els contes Self-Service (1977, amb Quim Monzó). Seguiren les novel·les Puta-Marés (Ahí) (1977), Doi (1990), Excelsior o El temps escrit (1996, premi Ciutat de Barcelona i Nacional de la crítica). Ha publicat també els reculls de narracions Notes de temps i viceversa (1981), El bell país on els homes desitgen els homes (1985), Som l’altre (2001), T'estim a tu (2001), Camafeu (2002), Els detalls del món (2005, premi Nacional de Cultura de literatura 2006), Acrollam (2008); els reculls de poemes The blazing library (1994) i Paraula de poeta (2002) i els estudis, assaigs o proses Mallorquins a Barcelona (1980), Matèria de cos (1980), juntament amb el pintor Steva Terrades, Xenius, Escriptura, Premsa (1982) i Cap-cap (de Dürer als cèsars) (1985). El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi. Ha fet també traduccions, ràdio i guions de televisió i de cinema ( El mar , pel·lícula d’Agustí Villaronga, 2000, sobre la novel·la homònima de Blai Bonet).

Llegir més...