Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició. Juntament amb Y.Baudrier, A.Jolivet i D.Lesur fundà el grup La Jeune France. De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps (1941), Vision de l’Amen , per a dos pianos (1943), Vingt regards sur l’enfant Jésus (1944), Turangalila-Symphonie (1948), etc. Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània: Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités (1949). Més tard escriví Cronocromies (1960), Sept Haï-kaï (1962), Et exspecto resurrectionem mortuorum (1964), el vast oratori La Transfiguration (1969), les nou peces per a orgue Méditations sur le mystère de la Sainte-Trinité (1969), el Livre du Saint Sacrement (1984), també per a orgue, i els Petites esquisses d’oiseaux (1986), per a piano. El 1983 fou estrenada la seva òpera monumental Saint François d’Assise.
Olivier Messiaen
© Fototeca.cat
Músic provençal.