i Francesc Mestre i Noè | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Mestre i Noè

Literatura
Francesc Mestre i Noè (1929)
© Família Mestre
literatura lit
Escriptor.
Tortosa, Baix Ebre, 8 d’agost de 1866 — Tortosa, Baix Ebre, 6 de novembre de 1940

Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa. Exercí el periodisme com a corresponsal d'El Ateneo de Málaga (1890). L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa (1899) i l’Associació de Premsa de Tortosa (1924). Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear (1931).

Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del patrimoni ebrenc. Pel que fa als arxius, el 1890 inicià la recuperació i la catalogació de l’Arxiu Històric Municipal de Tortosa, i es feu càrrec de I'"Exposició d’Antiguitats de Tortosa”. Entre el 1895 i el 1906, conjuntament amb el canonge arxiver de la catedral de Tortosa Ramon O'Callaghan, organitzà i numerà els còdexs de l’Arxiu Capitular de la catedral de Tortosa. L’any 1899 fou nomenat arxiver honorari de l’Ajuntament de Tortosa.

En el camp de la història i l'arqueologia, l’any 1893, per encàrrec del pare Fidel Fita, investigà el mil·liari romà dedicat a l’Octava Tribunícia Potestat de l’emperador August, trobat a l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea (1893). Posteriorment investigà la troballa d’un ídol ibèric (1897) i d’un mosaic d’època romana, anomenat popularment el mosaic de Barrugat (1910). El 1900 fou nomenat delegat de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando per al trasllat i la restauració de la creu de terme de la Galera i per a la restauració de la creu de terme de la Petja. El 1908 participà en el primer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, dedicat al regnat de Jaume I.

Tingué també un destacat paper en el foment de la llengua catalana a les terres de l’Ebre. Fou delegat de la Regió de Tortosa del Diccionari Alcover-Moll (1901), secretari dels Jocs Florals de Tortosa (1904 i 1919), delegat de Tortosa del Primer Congrés de Llengua Catalana (1906), vocal del jurat dels Jocs Florals Constantinians de Tortosa (1913) i secretari del Certamen Literari de Tortosa (1928). En l’àmbit català, fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1931).

Formà part de nombroses institucions culturals d’àmbit tortosí, català i internacional, com ara la Real Academia de Buenas Letras de Málaga (1892); l’Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa (1896); el Centre Excursionista de Catalunya, com a delegat a Tortosa (1896); la Société Archéologique du Midi de la France, a Tolosa (1897); l’alemanya Reial Acadèmia de Ciències Aplicades d’Erfurt (1899); la Junta del Museu Arqueològic i Arxius de la Ciutat de Tortosa (1901); la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1903); la Junta de Foment i Defensa de Tortosa (1904); la Societat Arqueològica Tarraconense (1904); el Foment i Defensa de Tortosa (1910); l'Institut d’Estudis Catalans (1913); la Junta Regional d’Estudis Penitenciaris (1915); l'Acadèmia de Llengua Catalana (1916); l’associació Nostra Parla (1917); la Société Académique d’Histoire Internationale de París (1923); la Reial Acadèmia de Belles Artes de Sant Carles de València (1924); la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1927); el Patronat  del Museu Arxiu de Tortosa (1932) i l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1932).

Formà part de la Creu Roja Internacional (1894) i el 1902 fou delegat de l’"Exposició de Pintura i Escultura Antiga” de Barcelona. Fou membre de diversos comitès, entre els quals cal esmentar el de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929), de l’organització del centenari del naixement de Frederic Mistral (1930) i del centenari de Goethe a Catalunya (1932), presidí el patronat encarregat de l’orientació i la direcció de l’Escola d’Ensenyaments Mercantils de Tortosa, coneguda popularment com l’Escola Elemental de Comerç (1935).

Autor de nombroses obres de gèneres diversos, les obres teatrals Lo cautiu i Matilde foren estrenades el 1887 al Teatre del Círcol d’Artesans de Tortosa. Escriví també la lletra de l’himme a la Verge de l’Aldea (1922 i 1927).

Obra

Cançons tortosines, 1894

Lo cautiu, 1887

Matilde, 1887

El arte en la Santa Iglesia Catedral de Tortosa,1898

Lo ferrocarril del Baix Aragó,1899 (publicat a La Veu de Catalunya)

El Palacio Episcopal de Tortosa. Guía historicodescriptiva, 1900

El dol de Catalunya, 1902 (publicat a Lo campanar de Lleyda)

Maestrazgo. Notas de una excursión, 1904

Les eleccions i el trust,1908 (publicat a El Restaurador)

Notes tortosines. I Congrés d'història de la corona d'Aragó. Jaume I, 1908

Els tortosins per Tortosa, 1914

La Nova esgésia de la Santa Creu de Ferreries, 1914 publicat al periòdic El Restaurador)

Giripigues tortosines. Bròts de historia i filosofia popular, 1915

La Seu de Lleida, 1915 publicat al periòdic El Restaurador)

Vocabulari català de Tortosa, 1916

Biografía del gran patricio Don Teodoro González i Cabanne, 1918

La llengua a les esglésies, 1920

Ni catalans ni valencians: som tortosins, 1922 (publicat a La Veu de Catalunya)

Biografia de D. Joseph A. Santigosa i Vestraten, escultor, metge i pintor, 1923

Biografia de D. Victor Cerveto i Riba, 1925

Contalles crepusculars tortosines, 1925-33 (publicades a La Zuda i recopilades pel seu net en un sol volum el 1984)

Temps, vida i obres del polígraf D. Jaume Tió i Noé (1816 - 1844), 1927

La Verge del Consell i les llibertats tortosines, 1931 (publicat a El Matí i al Correo de Tortosa)

Discurs de gràcies en los Jocs Florals de Barcelona de 1931, 1931

Reivindicació de les Corts Catalanes (1713-1932), 1932 publicat a Heraldo de Tortosa, núm. 2598)

La Renaixença de Catalunya. I'ls periodistes i literats tortosins del Renaixement, 1934

Epíleg a Del Folklore Tortosí, 1934

La Tortosa del meu temps. De l’afecció i agraïment d’un bou, 1935 publicat al periòdic Ara)

Bibliografia

  1. Núria Menasanch i Martí (2016). Biografia de Francesc Mestre i Noè. Cronista de Tortosa. Onada Edicions
  2. Núria Menasanch i Martí (2016). Francesc Mestre i Noè: L'estímul associatiu ebrenc (1866-1936)
  3. Núria Menasanch i Martí (2014). La Tortosa antiga a través dels ulls d'infantesa de Francesc Mestre i Noè
  4. Xavier Ferré i Trill (2010). De la Unió Catalanista a la Lliga Regionalista: Mestre i Noè i La Veu de Tortosa. Publicacions URV
  5. Antònia Parés i Estil·les (1983). Francesc Mestre i Noè, tortosí Cabdal de la Renaixença Catalana. La Veu del Baix Ebre, núm. 1355
Col·laboració: 
MMPP / NMM
Data de revisió: 
2017-05-05
Llegir més...