i Pere Mestres i Albet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pere Mestres i Albet

Història    Política
història hist i ciències polítiques polít
Polític.
Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1901 — Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1976

Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova. Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República. Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità. Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal. A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació (del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener de 1934) i obres públiques i assistència social i sanitària (del 18 de setembre de 1934 als fets d’octubre). Arran d’aquests fets, fou empresonat al penal de Cartagena, juntament amb Ventura Gassol, Martí Esteve i Martí Barrera. Arran de la victòria del Front Català d’Esquerres el 1936, retornà a la vida políca activa. Fou elegit diputat del parlament de la República el 10 de febrer de 1936. A partir del maig i durant la guerra, ocupà el departament d’obres públiques. Després de la guerra civil, el 1939, d’acord amb el president Companys, s’exilià a França i des d’aquet país s’embarcà, amb la seva família, cap a Cuba. Més tard, residí a Mèxic, on assajà l’aplicació de la canya de sucre a la indústria paperera. Posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires, on, des de l’any 1945, col·laborà amb el grup català Unitat Vilanovina. Recorregué diversos països llatinoamericans, especialment el Perú, on passà alguns anys. Finalment, els darrers anys, retornà a Vilanova i la Geltrú, on morí

Llegir més...