i Jaume Mestres i Fossas | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Mestres i Fossas

Arquitectura
Jaume Mestres i Fossas Cases de la plaça Molina, a Barcelona
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte, titulat a Barcelona (1917), formà part d’un grup de companys interessats en la nova arquitectura —com Folguera, Rubió i Tudurí, R.Reventós— mai no aglutinats al voltant de cap mestre de l’Escola.
Barcelona, 1892 — Vallvidrera, Barcelona, 1981

Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París (1925), inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona (1929), l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla (1929). Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup. La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es manifesta plenament en les seves obres dels anys trenta, a Barcelona: Editorial Seix i Barral (1930), cases a la plaça Molina (1933-34), Mútua Escolar Blanquerna (1930-33, avui desfigurada). La seva acció pública fou marcada per la relació amb Lluís Nicolau d’Olwer i l’afiliació a Acció Catalana —formà part de la candidatura en les eleccions del 12 d’abril de 1931—, i també per la seva actuació com a secretari del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya (1936-37). Col·laborà en les revistes de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya: La Ciutat i la Casa i Arquitectura i Urbanisme .

Col·laboració: 
MaRi
Llegir més...