És situada a l’encreuament de dues muntanyes que dominen la vall suau de l’Ínac, tancada, a l’W, per l’acròpolis d’Argos i la cadena de cims que amaguen la badia de Nàuplia. És famosa per les gestes —àmpliament celebrades en la literatura— dels membres del casal reial dels Atrides, un dels quals, Agamèmnon, participà en el setge i saqueig de Troia com a rei i senyor dels capitosts grecs. Existent ja des del 2000 aC, fou la ciutat més important de la Grècia continental entre el 1600 i el 1200 aC, moment en el qual, a conseqüència de les invasions dòriques segons uns estudiosos, o d’esdeveniments de política interior, segons d’altres, fou destruït el palau i es paralitzaren totes les activitats.
Coneguda arqueològicament des de les ressonants excavacions de Schliemann (1874-76), els treballs de descoberta continuen encara actualment. El conjunt urbà té dues parts: l’acròpolis i la ciutat baixa. L’acròpolis, el centre més important i més ben conegut, és de forma triangular i ocupa la part superior d’un turó envoltat de muralles. Hom hi accedeix a través de la Porta dels Lleons, accés famós del recinte que conté el palau reial (de tipus mégaron), diverses cases i les tombes reials circulars, construccions datades entre el 1660 aC (les tombes) i el 1350 (la porta). A la part est de l’acròpolis hi ha una profunda cisterna, a la qual hom davalla per mitjà d’una llarga escala en volta. També hi ha una altra cisterna a la part nord.
Fora muralla, al vessant inferior, s’estenien la ciutat baixa, encara mal coneguda, i una sèrie de tombes, les més monumentals de les quals —conegudes amb noms històrics però arbitraris: tresor d’Atreu, tomba de Clitemnestra— són del tipus tholós i presenten una volta imposant de falsa cúpula. Hom creu poder-ne datar la construcció entre el 1500 i el 1300 aC.