Sorgeix de la consideració que la reacció s’esdevé pels passos
en què E representa l’enzim que reacciona amb el substrat S i formen un complex inestable enzim-substrat (ES); aquest darrer es descompon i dóna lloc al producte P i retorna l’enzim regenerat. k1, k2, i k3 són les constants de cada una de les reaccions. L’equació de Michaelis-Menten s’expressa
on v expressa la velocitat total de la reacció enzimàtica, Vmaxla velocitat màxima, és a dir, l’atesa en el cas ideal en què tot el substrat es troba saturat per l’enzim; [S], la concentració del substrat; KM és l’anomenada constant de Michaelis-Menten, que mesura l’afinitat de l’enzim envers el substrat i equival a
A concentracions baixes de substrat la velocitat és proporcional a [S]; a mesura que [S] creix, v s’atança a Vmax i perd la proporcionalitat amb [S]. A partir de l’equació de Michelis-Menten han estat fets desenvolupaments algèbrics importants, especialment els de Lineweaver-Burk, el de Hanes-Wilkinson i el d’Eadie-Hofstee.