i Henri Michaux | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Henri Michaux

art art i poètica poètica
Artista i poeta belga d’expressió francesa.
Namur, 24 de maig de 1899 — París, 18 d’octubre de 1984

Després del 1945 exposà, a la galeria Drouin de París, dibuixos acolorits i teles amb figures evanescents, fruit dels seus somnis i viatges imaginaris i com a traducció plàstica de la seva creació poètica, i se'n seguí una experiència propera a la dels artistes de l’art informal. A partir del 1956, influït per les drogues, pintà omplint la superfície de la tela de signes ondulants, gràfics, amb la intenció d’expressar el seu esperit interior i la seva consciència d’existir al pas del temps. Com a poeta, escriví Ecuador (1929), La nuit remue (1931) i Un barbare en Asie (1932), que són la recerca d’un nou tipus d’expressió verbal. Des d'Au pays de la Magie (1941) fins a Passages (1963) la seva poesia és gairebé d’un caràcter surrealista. Les seves darreres obres són: Moments (1973), Bras cassé (1973), Face a qui se dérobe (1976), Poteaux d’Ange (1981) i Chemins cherchés, chemins perdus (1982).

Llegir més...