Fou professor de filologia romànica a la Universitat de Friburg (Suïssa, 1933) i d’història de la llengua italiana a la de Florència (del 1938 a la jubilació), president de l’Accademia della Crusca (1949-64), redactor en cap de l' Enciclopedia italiana i supervisor del lèxic del Dizionario enciclopedico italiano i el Lessico universale italiano . Entre els seus nombrosos estudis sobresurten: Dal nome proprio al nome comune (1927), Lingua contemporanea (1938), Saggi sulla lingua del Novecento (1941), Pronunzia fiorentina o pronunzia romana? (1945), Linguistica (1946), Che cos’è un vocabolario? (1946), Lingua e cultura (1948), Saggi linguistici (1957), la important i excel·lent Storia della lingua italiana (1960) i l’insubstituïble Vocabolario della lingua italiana (1965).