Situació i presentació
És situat al sector meridional de la comarca, a la dreta del Francolí, que forma el límit oriental. Termeneja amb els municipis de Valls (E i N), Alcover (que l’envolta pel N, W i S) i la Masó (SE). Es comunica per carreteres locals amb la C-37 de Valls a Alcover, amb la d’Alcover a Vilallonga i (per la Masó i Vallmoll) amb la N-240 de Valls a Tarragona. L’únic nucli de població del terme és el poble del Milà.
La població i l’economia
Les notícies demogràfiques que ens han pervingut són escasses. Tenia 8 focs el 1392, 5 el 1413, 6 el 1553, un dels quals al Mas d’en Morera, i 5 el 1563, dades que donen a entendre un estancament demogràfic. Durant el segle XVIII hi hagué un notable creixement demogràfic. Consta de 7 cases i 64 h el 1708, 17 cases i 68 h el 1719 i 178 h el 1787. El moviment demogràfic al llarg del segle XIX fou oscil·lant: 160 h el 1830, 260 h el 1842, 306 h el 1887 i 272 h el 1900. El 1920 assolí la xifra demogràfica més alta, 308 h, i tot seguit inicià la caiguda amb 281 h el 1940 i 148 h el 1970. Els anys vuitanta sembla que la població s’estabilitzà entorn els 156 h i, amb el canvi de segle, tingué lloc un lleuger increment (177 h el 2005).
El territori és pla i el terme és un dels que té més proporció de regadiu de la comarca, intensificat els darrers trenta anys a base de perforar pous a una gran profunditat, fet que ha permès de regar ben bé la meitat de les terres de conreu. Bé que a la postguerra els cereals i les hortalisses hi tingueren molta importància i que més tard s’hi feren alguns fruiters, avui el principal conreu és l’avellaner, que va avançant sobre els altres conreus a mesura que el regadiu prospera sobre el secà. Als secans hi ha vinya i alguns ametllers i al voltant dels camps sovint hi ha oliveres. Per al municipi representà un cop la pèrdua dels garrofers arran de les gelades del 1956, però els arbres que es recuperaren tornen avui a conrear-se perquè el bon preu de la garrofa compensa amb escreix la poca feina que donen. Pràcticament no hi ha terres incultes. Els pagesos tenen terra pròpia o bé conreen la parceria. Quant a la ramaderia, només es cria bestiar porcí.
El poble del Milà
El poble del Milà, l’única agrupació urbana del municipi, és a 166 m d’altitud, al centre del terme, una mica apartat del Francolí. Els edificis més destacats de la població són l’església parroquial de Santa Úrsula, edifici neogòtic construït l’any 1914 (l’antiga església havia estat enrunada per un cicló el 1909) i un gran casal residencial de planta quadrada i portal adovellat, anomenat el Castell.
El poble celebra la festa major al mes de maig, per la festivitat de sant Isidre. El 21 d’octubre es fa la festa de Santa Úrsula, de caràcter principalment religiós.
La història
Morera creu que el Milà fou un feu particular sorgit de la donació rebuda el 1066 per Ponç de Montoliu i que hi hauria hagut un castell; en un altre indret el fa provinent de la part del Codony cedida per l’arquebisbe i el capítol de Tarragona a Santes Creus, que motivà enfrontaments el 1188. De fet, la butlla del 1194 esmenta el Milà entre les propietats dels canonges tarragonins. El Milà com a propietat de l’Església de Tarragona s’integrà a la Comuna, de la qual formà part ja el 1356, i el 1365 era integrat a les Faldes o barris de Tarragona. L’any 1391 l’arquebisbe Ènnec de Vallterra adquirí a Joan I tots els drets senyorials que el rei encara detenia damunt del poble. L’existència del castell del Milà queda constatada el 1490, quan hi vivia Beatriu d’Urrea, possiblement familiar de Pero de Urrea, que havia estat arquebisbe de Tarragona i el principal defensor de Joan II al Camp.
El Milà era al segle XVIII de la senyoria de l’arquebisbe i eclesiàsticament formava part de la parròquia d’Alcover. Possiblement per aquells temps s’edificà la primitiva església de Santa Úrsula. El 1767 hi consta en funcionament un molí paperer, que continuava actiu el 1848 i que després donà lloc a l’obertura de dues fàbriques de paper d’estrassa. A mitjan segle XIX produïa cereals, oli i garrofes i, a part el molí paperer, en funcionava un altre de fariner. La parròquia era encara sufragània de la d’Alcover.