i Lluís del Milà i Eixarc | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lluís del Milà i Eixarc

Literatura    Música
música mús, poètica poètica i literatura lit
Músic, poeta mediocre i prosista vivaç i desigual.
València, aprox. 1500 — València, després del 1561

El Cortesano (1561), en prosa castellana, és la seva obra literària més notable. Situa l’acció a la cort valenciana de Germana de Foix i del duc de Calàbria, el 1535; bé que la redacció és molt posterior, i hi evoca l’ambient i els personatges de la noblesa i de la burgesia de València. Les millors escenes són aquelles, de tipus de farsa i realista, en què intervenen bufons de la cort, els més rellevants dels quals parlen en català, en una mena de relegació lingüística, segons l’esperit de l’autor i el seu medi; també parlen en català algunes de les dames protagonistes, en certs moments geloses, en canvi, de la llengua pròpia, molt particularment Jerònima Beneito, la muller del poeta i dramaturg Joan Ferrandis d’Herèdia. La seva obra Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro (1536) és la primera tabulatura instrumental apareguda a la península Ibèrica. És una obra didàctica en dues parts: la primera és un mètode d’introducció per a tocar la viola de mà i conté quaranta fantasies, quatre tientos i sis pavanes; en la segona figuren sis villancicos en castellà i altres en portuguès, quatre romanços antics i sis sonets en italià. Com a peculiaritat, no hi ha en el recull cap glossa d’altres autors, com era costum a l’època. En aquesta col·lecció inicià l’art de la variació en escriure diferents acompanyaments per a un mateix villancico. Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán.

Col·laboració: 
JRF / MAV
Llegir més...