La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del s XIX. La superfície agrícola total és de 984 ha. Predomina la vinya amb 624 ha (341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat); els fruiters ocupen 210 ha (presseguers, albercoquers i cirerers), les hortalisses 177 ha (enciams i escaroles) i els prats i farraginars 7 ha. Hi ha una cooperativa agrícola. Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu. La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per persones que van a treballar a Perpinyà. El poble (2 732 h agl i 92 h diss [1982], millassos; 100 m alt) és a la dreta de la Tet. Es conserven restes de les muralles medievals. El lloc és esmentat ja el 985; pertangué als Vernet (s XIII), i el 1262 passà als comtes d’Empúries. Al començament del s XVIII esdevingué centre del marquesat de Millars. Dins el terme hi ha l’antiga granja de Sant Martí de la Riba.