Del partit radical de Clemenceau, evolucionà cap al socialisme independent. Fou ministre d’indústria i comerç i posteriorment de treball i de guerra. Es passà a la dreta i fou un dels fundadors del Bloc National, cosa que li permeté d’ésser primer ministre i president de la República (1920-24). Hagué de dimitir a causa de l’oposició radicalsocialista, que li retreia el seu autoritarisme.