i Lluís Millet i Pagès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Millet i Pagès

Lluís Millet i Pages
© Fototeca.cat
música mús
Músic.
el Masnou, Maresme, 18 d’abril de 1867 — Barcelona, 1941

Estudià amb Josep Rodoreda i amplià els estudis de composició amb Felip Pedrell i els de piano amb Carles G.Vidiella. Dirigí el cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès. El 1891 fundà, juntament amb Amadeu Vives, l'Orfeó Català; dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus. Fou nomenat catedràtic de solfeig, teoria musical i conjunt vocal (1896) de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que dirigí des de l’any 1930. Fundà la capella de Sant Felip Neri, de Barcelona, el 1897, i en fou mestre; també ho fou de l’escolania de la basílica de la Mercè (1906). El 1904 creà la Revista Musical Catalana. Impulsà el cant popular religiós i revalorà la polifonia sagrada del s. XVI. Consagrà la seva vida a l’Orfeó Català, que dirigí en l’estrena d’una gran quantitat d’obres cabdals de la música universal. Autor d’unes Catalanesques (1891), per a piano —i, més tard, en versió per a gran orquestra—, compongué també, entre altres obres, Ègloga, per a quartet de corda i per a gran orquestra, una Salve Regina, per a cor i orgue (1913), i Pregària de la Verge del Remei, per a veus, orquestra i orgue. Escriví Cants espirituals per a ús del poble (dues sèries: 1915, amb 21 cançons, i 1921, amb 15). És autor d’una vintena de goigs, de cançons per a veu i piano i d’una sèrie d’obres corals, com El cant de la senyera, sobre un poema de Joan Maragall, i Jovenívola, amb lletra pròpia per a cor masculí. Harmonitzà nombroses cançons populars catalanes. Deixà escrits, com El cant popular religiós (1912), De la cançó popular catalana (1917) i diversos articles en la Revista Musical Catalana. Molts dels escrits foren aplegats en el llibre Pel nostre ideal (1917).

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...