Es doctorà el 1957 a la Universitat de Buenos Aires. Treballà successivament al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge i a l’Institut Nacional de Microbiologia de Buenos Aires. S'exilià, i d’ençà del 1966 treballà una altra vegada a Cambridge, al laboratori de biologia molecular. El 1984 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina (compartit amb N.K.Jerne i G.J.Kohler) pels seus estudis sobre els anticossos monoclonals i la regulació del sistema immunitari mitjançant idiotips i anticossos antidiotips.