Sacerdot (1915), aviat es distingí com a enemic acèrrim del comunisme, per la qual cosa fou empresonat. Bisbe de Veszprém (1944), arquebisbe d’Esztergom (1945), primat d’Hongria i cardenal (1946), fou un gran defensor de la llibertat religiosa enfront dels comunistes. Empresonat (1948) i condemnat a treballs forçats (1956-71), abandonà Hongria contra la seva voluntat, a instàncies de Pau VI, i dimití (1974) per afavorir el desglaç entre el govern hongarès i el Vaticà. S'establí a Viena, on publicà unes memòries.