i Minnesota | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Minnesota

Vista del llac Superior a la riba de l’estat de Minnesota
© Maria Galí i Cabana
Estat dels EUA, que limita al N amb les províncies canadenques de Manitoba i Ontario, a l’E amb Wisconsin i el llac Superior, al S amb Iowa i a l’W amb Dakota del Nord i amb Dakota del Sud.
Població: 
4.657.758 h
[est 1996]
Extensió: 
218.601 km2

La capital és Saint Paul .

La part septentrional, continuació de l’escut canadenc, conté nombrosos llacs d’origen glacial. Al sud de la confluència dels rius Minnesota i Mississipí s’inicia la gran àrea bladera que travessa tot el continent de N a S. Una zona de transició amb conreus de farratge la separa d’una altra regió ja pertanyent al cinturó . També hi ha conreus d’ordi, bleda-rave i patates. La ramaderia, molt desenvolupada, col·loca l’estat com a primer productor nord-americà de llet i mantega. Una activitat econòmica de primer ordre és la mineria, amb una extracció de ferro (jaciments a cel obert de la regió de Hibbing) que representa les dues terceres parts de la producció dels EUA. El mineral s’exporta pels ports de Duluth  i Two Harbors  al llac Superior . L’àrea industrial se situa al voltant de la conurbació Minneapolis — Saint Paul: les indústries alimentàries, papereres, de material elèctric i químiques són les més importants. La densitat és molt baixa (al voltant de 20 h/km 2 ) i es concentra a la conurbació esmentada, fora de la qual només Duluth constitueix un centre urbà d’envergadura.

Explorat el territori per francesos (segle XVII), fou dominat successivament per França, la Gran Bretanya (1763) i els EUA, des del 1783. La seva colonització es desenvolupà des del 1818, i els tractats amb els dakotes (1851) i els ojibwes (1854 i 1855) permeteren la immigració en massa dels europeus. Constituït estat (1858), hi hagué aldarulls camperols (1870-80) vinculats al moviment de La Grange granger .

Col·laboració: 
RAs / AS
Llegir més...