Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii (‘El conte del mot’, 1897). En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes: Romanţe pentru mai tirziu (‘Romanços per a més tard’, 1908), De vorba cu mine însumi (‘Parlant amb mi mateix’, 1913), Strofe pentru toata lumea (‘Estrofes per a tothom’, 1930). La seva obra en prosa —novel·la i teatre— és inferior. Es destaca la novel·la Roş, galben şi albastru (‘Roig, groc i blau’, 1924).