Miquel II

el Tartamut (snom.)
(Amorium, Frígia, ? — Constantinoble, 829)

Emperador d’Orient (820-829).

De família humil, aconseguí el comandament de la guàrdia palatina. Empresonat i condemnat a causa d’un complot, a la mort de Lleó V fou alliberat i proclamat emperador, i amb ell restà instituïda la dinastia Amoriana o Frígia. Es mostrà tolerant amb els iconòlatres i el 821 defensà Constantinoble d’un atac fortíssim del general Tomàs de Capadòcia, que, amb l’ajut del califa de Bagdad, s’havia fet proclamar emperador per les milícies de l’Àsia Menor. Miquel el capturà i el féu executar (823). Durant el seu regnat, els àrabs procedents de la península Ibèrica ocuparen Creta (824), i uns altres, procedents d’Àfrica, iniciaren la conquesta de Sicília (827).