Miquel I de Portugal

(Queluz, 1802 — Brombach, Baden, 1866)

Rei de Portugal (1828-34).

Tercer fill de Joan VI. S'exilià amb la seva família al Brasil a causa de la invasió francesa (1808-21). En tornar fou el cap del partit absolutista, que obligà el seu pare a derogar la constitució liberal del 1822. Després del fracàs d’una temptativa d’emparar-se del poder, s’hagué de refugiar a Viena (1824). En morir Joan VI, el seu germà gran, Pere I del Brasil, el nomenà regent (1827) de la seva filla Maria de la Glòria, en qui Pere havia abdicat els seus drets i amb la qual Miquel havia promès de casar-se. Miquel convocà les Corts tradicionals i es féu proclamar rei absolut (març del 1828); Pere aleshores abdicà la corona del Brasil en el seu fill (Pere II) i desembarcà a Portugal (juliol del 1832). La guerra civil subsegüent donà el triomf als liberals, i Miquel s’exilià definitivament després de la capitulació d’Évora-Monte (maig del 1834). Fou el cap de la dinastia legitimista dels Bragança, que des del 1950 tornà a residir a Portugal.