Germà de la pedagoga Carme Miquel. Llicenciat en dret (1962) per la Universitat de València i en ciències polítiques (1975) per la de Madrid, exercí com a advocat. Des del 1986 fins a la jubilació (2009) treballà a l’Ajuntament de València, d’on fou secretari general durant més de vint anys. S’introduí en el valencianisme a través dels cursos de llengua de Lo Rat-Penat. El 1965 fou un dels fundadors en la clandestinitat del partit Unió Democràtica del País Valencià, afí a la democràcia cristiana. Publicà L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla (1965) i impulsà la campanya de recollida de firmes en favor d’incorporar el valencià a la litúrgia, d’acord amb les disposicions del concili II del Vaticà. Col·laborà en les revistes Serra d’Or, Cuadernos para el Diálogo i Signo. Després del franquisme, fou secretari d’actes del Consell Preautonòmic del País Valencià i optà sense èxit al Congrés dels Diputats per UDPV en les eleccions constituents del 1977 i novament en les del 1982 per la coalició electoral Unitat del Poble Valencià. A mitjan dècada de 1980 fou un dels impulsors de Tercera Via, proposta valencianista que reconeixia la llengua compartida amb catalans i balears i, alhora, reivindicava la singularitat nacional dels valencians. El 1996 fundà l’entitat cívica Unió Democràtica del Poble Valencià, destinada a difondre el pensament personalista i comunitari d’autors com Emmanuel Mounier, Jacques Maritain o Denis de Rougemont.