Fill primogènit d’Andrònic II, fou associat al tron el 1295. Combaté sense èxit al capdavant de l’exèrcit bizantí contra els otomans, que s’havien establert ja definitivament a l’Àsia Menor. Es mostrà sempre hostil a la companyia catalana dels almogàvers que, cridats pel seu pare, havien acudit a Constantinoble. Fou el principal culpable de l’assassinat del capitost català Roger de Flor a Andrianòpolis (1306) i de les cruels circumstàncies que per als grecs provocà aquesta traïdoria.