Situació i presentació
El terme de Miravet, de 32,32 km2 d’extensió, és situat al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta de l'Ebre. Amb forma de triangle invertit, confronta amb els municipis de Benissanet (N), Ginestar (E), Rasquera (SE), Benifallet (SW), municipi aquest del Baix Ebre, i el Pinell del Brai (W), de la Terra Alta.
El municipi s’emplaça al sector SW de la depressió de la cubeta de Móra, que és tancada pel congost de Miravet, on s’inicia el pas de Barrufemes o congost de Benifallet, per on l’Ebre passa congostat entre els darrers estreps de la serra de Cardó, a l’esquerra, i els darrers contraforts meridionals de les serres de Cavalls i de Pàndols, a la dreta del riu. Aigua amunt de la vila, el terme comprèn part de la depressió o plana al·luvial de l’Ebre, als indrets anomenats l’Illa (o l'Illa de Putxó), a l’esquerra del curs, al límit amb Ginestar, i les Illetes, a la dreta, en l’interior d’un meandre proper a la vila, arran mateix del congost de Miravet. Tot el sector NW del municipi és accidentat per contraforts de la serra de Cavalls. Així, el límit de tramuntana segueix una línia d’altituds propera a la carena d’aquesta serra, travessada pels colls de Quatre Camins i de la Bassa Nova. Entre ambdós, el termenal segueix el camí de les Comes. El límit de ponent és irregular i coincideix en part amb el camí dels Regalets i passa pel tossal de l’Àliga (383 m). Les Illes de l’Ebre i les serres de Pàndols-Cavalls són incloses al Pla d'Espais d'Interès Natural.
El terme comprèn la vila de Miravet i la Raval dels Canterers, a més de masies disperses, com el Mas de l’Illa, a la partida de l’Illa de Putxó (al NE de la vila i del terme). De la carretera C-12 provinent d'Amposta, que arriba a configurar el límit de llevant en un petit tram vora l’Ebre, neix una carretera local que travessa el riu per un pas de barca fins a Miravet, per continuar vers el Pinell de Brai. Una altra carretera, provinent de Móra d'Ebre i Benissanet mena al poble.
La població i l’economia
Segons el fogatjament del 1358 a la població (miravetans) hi havia 112 focs i el del 1378 assenyala que n'hi havia només 34, baixa força notable que, en part, pot ser atribuïda al flagell de la pesta. El 1497 a la vila de Miravet hi havia 86 focs sarraïns i només 3 de cristians. El fogatjament del 1553 registra 87 focs. El cens del 1718 comptabilitzà només 227 habitants, xifra força baixa amb relació a les darreres dades i que pot ser atribuïda a l’expulsió dels moriscs, el 1610. Tanmateix, la població augmentà molt al llarg d’aquella centúria i de la següent i així, el 1830, hi havia 1.363 h. El 1860 es comptabilitzaren 1827 h, la majoria dels quals a la vila. El cens d’aquest any esmentà 17 masos disseminats pel terme, tots habitats: la caseria del Mas de Busarany, amb 2 cases, la del Mas de Ramàs, també amb 2 habitatges i el veïnat o caseria anomenada en aquest cens de les Cantereries i que, sens dubte, ha de correspondre a la Raval dels Canterers, on aleshores hi havia 19 cases. Aquest cens esmenta també el Molí de Verguers, fariner, i algunes barraques de pagès.
L’any 1900 hi havia 1.868 h i 1.421 el 1936. El 1940 hi havia 1.218 h i aleshores se cita la caseria de les Illetes (45 habitatges) i el barri de les Cantereries (57 cases), a més d’algunes caseries o masos dispersos. El 1960 hi havia 1.019 h. La població es mantingué estacionària fins el 1970 (1.014 h) i a partir d’aquest any va seguir una tendència decreixent. El 1981 al terme de Miravet hi havia 865 h, 822 el 1991, 795 el 1999 i 799 h el 2005.
L’economia del terme ha estat tradicionalment basada en l’agricultura, activitat que encara ocupa bona part de la població, per bé que l’augment de les activitats industrials a la comarca ha fet que bona part de la població treballi a les indústries del municipi o bé a les dels voltants i compagini aquesta activitat amb les feines del camp. Gairebé la meitat de la superfície del terme no és apta per al conreu i és ocupada per garriga, pasturatge, bosc i erms. L’excavació de pous ha afavorit el conreus de regadiu, l’expansió dels quals ha arribat a superar l’extensió de terres de secà. Els principals conreus són els llenyosos, sobretot els fruiters (presseguers, cirerers, mandariners), l’olivera, l’ametller i la vinya. Pel que fa a les activitats ramaderes, hi ha cria d’aviram i de bestiar porcí, així com el manteniment d’algunes explotacions d’ovelles i conills. La Cooperativa Agrícola Tuliesa, creada el 1946, s’encarrega de comercialitzar el vi, l’oli i la fruita seca. A més, un grup d’agricultors s’han associat al FARE (Fruticultors Associats de la Ribera de l’Ebre). El vi que es fa a Miravet és inclòs en la denominació d’origen Tarragona.
Alguns dels sectors industrials més representatius del terme són el de l’alimentació (pastisseria industrial), la construcció, la fusteria o els plàstics. Una activitat de forta tradició a la vila és la terrisseria, amb un seguit de tallers concentrats a la Raval dels Canterers, on se segueix aquesta tradició de generació en generació. Miravet celebra mercat el dissabte i cada any, en data varible segons el final de la recollida (juny), la fira de la Cirera.
El municipi de Miravet ha potenciat els darrers anys del segle XX els seus atractius turístics, que poden convertir-se en una de les vies de desenvolupament del terme. S'han acondicionat a la vila una oficina de turisme i diverses residències casa de pagès.
La vila de Miravet
Vista de la vila de Miravet
© CIC-Moià
La vila de Miravet és situada a la dreta de l’Ebre, a 43 m d’altitud, sota el turó on hi ha les restes del castell de Miravet. En un indret un xic més elevat que la resta, sota mateix del castell, hi ha l’antiga església parroquial dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu. És un edifici d’època barroca que consta de tres naus, transsepte, absis rectangular, cúpula sobre el creuer i campanar de torre quadrada. Després de la guerra civil de 1936-1939 es construï una nova església parroquial dedicada a la Immaculada, a la planada on s’ha estès modernament la població, al camí vers Benissanet. Abans d’arribar-hi, però, com una prolongació de la vila de Miravet, hi ha la Raval dels Canterers. El carrer de les Ferreries, en canvi, és a la vila vella, sota mateix del castell i prop de l’església. En aquest sector, trobem també el carrer del Castell, el Carrer Fosc i el del Barranc de Pol. Altres carrers són el del Nord, el Carrer Ample, el de la Creu, el Carrer Nou i la plaça de l’Església.
El castell de Miravet es dreça a uns 220 m d’altitud en un indret estratègic, a l’entrada del pas de Barrufemes, dominant el curs de l’Ebre. De gran perímetre, la part més imponent de la fortalessa és la façana de ponent, formada per una fèrria muralla, amb bestorres rectangulars que en sobresurten als angles i al mig.
Els últims anys Miravet s’ha convertit en un punt de referència per la cultura a les Terres de l’Ebre. D’entre les institucions culturals destaquen el Patronat de l’Església Vella. Entre els anys 1996 i 2005 l’Associació Cultural “La Tàpera”, organitzà un cap de setmana d’agost l’obra teatral “El setge de Miravet”, que recreava aquest esdeveniment històric (1307-1308) al mateix lloc dels fets. Era inclosa dins dels actes de la Setmana del Temple a Miravet celebrada al mes d’agost.
La festa major d’estiu s’escau el primer cap de setmana d’agost, i la festa major d’hivern se celebra el cap de setmana més proper al 12 d’octubre. Aquesta festivitat és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia, mentre que la d’estiu ho és a sant Domènec de Guzmán, patró dels terrissers. També se celebra, el 17 de gener, la diada de Sant Antoni, que inclou la tradicional benedicció d’animals, i han pres força importància les activitats lligades a la Festa de la Cirera, que té lloc cada mes de juny des de l’any 1996
La història
El castell de Miravet sembla que fou un dels reductes més forts dels àrabs en tot el sector meridional de la Catalunya Nova. La seva estratègia es manifesta en el fet que no fos conquerit fins després de la conquesta de Lleida i Tortosa. El 24 d’agost de 1153 el comte Ramon Berenguer IV donà el castell de Miravet a Pietro Della Rovere, mestre del Temple a Provença i a Espanya, el mateix dia, sembla, que el castell fou pres per aquest comte. Miravet esdevingué el punt de partida dels templers per a organitzar les terres properes i assentar-se a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta. Dins l’ampli terme del castell de Miravet s’incloïen altres castells i termes menors: els de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell i Rasquera. Uns anys després els templers adquiriren Horta, Ascó i Riba-roja i passaren a dominar, des de la comanda i preceptoria de Miravet, tota la zona entre l’Ebre i el riu d’Algars. Horta i Ascó constituïen, al seu torn, sengles comandes dependents de la de Miravet.
Sembla que en aquells primers anys els templers es dedicaren sobretot a la fortificació i a l’organització militar de la zona, que encara continuava essent de frontera. A Miravet i els seus termes hi havien romàs força sarraïns, però també hi havia població cristiana i jueva. L’organització eclesiàstica dels termes de Miravet es produí vers el 1185, any en què Ponç, bisbe de Tortosa, i Ramon de Canet, mestre de la milícia del Temple, convingueren que si els templers construïen una església parroquial a la vila de Miravet el bisbe tindria la quarta part dels delmes i altres drets parroquials i el Temple la resta; i pactaren així mateix que si el Temple fundava alguna població, amb església parroquial, dins el seu terme, el bisbe percebria una tercera part de les primícies. Al costat de la població musulmana que hi romangué, degué afluir, en diverses etapes probablement, població cristiana i, a causa del dret consuetudinari que aquesta desenvolupà (els Costums de la batllia de Miravet són inspirats en les Consuetudines ilerdenses), es creu que devia procedir de la regió de Lleida.
Totes les vicissituds històriques del país han repercutit a Miravet, però ací n'interessa sobretot una: Miravet fou el lloc on resistiren i es feren forts els templers en el moment de llur únic procés i abolició, començat a França per Felip IV el Bell, aprofitant-se de la debilitat del papa Climent V. A instàncies de tots dos, el 1307, Jaume II procedí a assetjar-los durant deu mesos, mentre els templers intentaven sense assolir-ho de parlar amb el rei o amb el papa. Miravet capitulà a la primeria de desembre del 1308. L’orde trigà encara a extingir-se i, quan això fou ja un fet, el castell de Miravet fou donat als hospitalers, que el tingueren com a llur millor domini fins l’any 1835.
El 1317, en passar els béns dels templers als hospitalers, el castlà d’Amposta es reservà els béns de la comanda o batllia de Miravet com a dotació personal i rebé per això també el nom de castellania d’Amposta. Aleshores la batllia de Miravet comprenia els llocs de Miravet, Benissanet, Ginestar, Rasquera, el Pinell de Brai, Salvaterra, Corbera, Gandesa, Almudèfer, Batea, Vilabona, Algars i Pinyeres. El 1319 els hospitalers ordenaren la compilació, en llatí i en català, dels Costums de la batllia de Miravet, text que fou aprovat pel castlà d’Amposta i confirmat pel capítol general de l’orde de l’Hospital celebrat a Arle el 1320. Aquests costums de Miravet foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya.
El castell de Miravet fou sotraguejat per la guerra contra Joan II. Els hospitalers de Miravet seguien el partit joanista, però els vilatans eren afectes a la Generalitat. Aquests es possessionaren del castell i els hospitalers, que l’abandonaren, hagueren de refugiar-se a Corbera. El castell de Miravet fou finalment pres per les forces de Joan II. Segons estudis de Carmel Biarnès, se sap que aquest any hi restaren 20 focs de cristians novells, que uns altres dos de moriscs no foren expulsats, que, encara una altra casa, de cristians de natura, rebé la protecció del marquès d’Almazán i que la resta, 395 moriscs, foren foragitats i després retornaren.
Miravet també sofrí durament en la guerra dels Segadors. El 1643 el marquès d’Hinojosa inicià un dur atac al castell, una de les defenses més estratègiques de la frontera de l’Ebre, però el lloctinent La Mothe-Houdancourt hi acudí des de Barcelona per combatre les tropes castellanes, que obligà a retre's. La victòria de Miravet tingué una gran repercussió a tot el país. Set anys després, però, la fortalesa de Miravet caigué, un cop mort el seu governador Lautrier, en mans de les tropes castellanes, cosa que els permeté d’instal·lar-se en tota la riba occidental de l’Ebre i, després de construir un pont davant Benissanet, les esmentades tropes ocuparen les poblacions de la riba oriental. Durant la guerra de Successió el castell de Miravet caigué en mans dels partidaris de Felip V (1707).
Sembla que després d’aquesta guerra el castell miravetà fou desmantellat i no tingué cap paper destacat en la guerra del Francès. Sí que el tingué, en canvi, durant les guerres carlines. Malgrat que, de resultes de la desamortització del 1835, passà a mans particulars, com a resultat de l’inici de les hostilitats fou ocupat, sembla, primer pels liberals i després pels absolutistes, els quals durant la primera guerra Carlina gravaren sota la porta d’entrada una inscripció a favor de Carles V. En la tercera guerra Carlina el castell de Miravet tornà a ser un baluard dels carlins, que el reconstruïren, en part, per a la defensa. Tot i això, els liberals comandats pel general Martínez de Campos reteren el castell el 1875.
Encara fou escenari de lluites durant la guerra civil de 1936-39. Fou primerament ocupat per les tropes del general Franco (abril del 1938). Durant la batalla de l'Ebre, el 25 de juliol de 1938 les tropes republicanes concentraren l’atac contra Miravet, que reteren i ocuparen. Tanmateix, ja a la darreria d’aquesta batalla, quan el comandament republicà ordenà el replegament de les forces que defensaven Pàndols i la retirada a la vora esquerra de l’Ebre, les forces del govern de Burgos ocuparen el castell de Miravet (7 de novembre).
Al segle XXI, Miravet fou escenari de les reunions preparatòries dels parlamentaris catalans en les quals es gestà l'Estatut de Catalunya de 2006, que per aquest motiu és de vegades conegut informalment amb el nom d'Estatut de Miravet.