comanda de Miravet

Preceptoria i comanda de l’orde dels templers, centrada en el castell de Miravet (Ribera d’Ebre).

Els templers s’hi establiren immediatament després de la conquesta (1153). Comprenia els castells i termes de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell de Brai i Rasquera. En depenien les comandes d’Horta i d’Ascó. El primer comanador fou Guillem Berard. Miravet fou el punt de partida dels templers per a organitzar la zona circumdant i per a la repoblació de la comarca. El 1317, en passar els béns dels templers als hospitalers, el castellà d’Amposta es reservà els béns de la comanda o batllia de Miravet com a dotació personal i rebé per això també el nom de castellania d’Amposta . Aleshores comprenia els llocs de Miravet, Benissanet, Ginestar, Rasquera, el Pinell de Brai, Salvaterra, Corbera, Gandesa, Mudèfar, Batea, Vilabona, Algars i Pinyeres. Els hospitalers ordenaren la compilació del Llibre dels costums de Miravet (1319), en versió llatina i catalana, que atorgava una certa autonomia als pobles de la castellania ( Costums de la Batllia de Miravet ). Perdurà fins el 1835.