i Jaume Miravitlles i Navarra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Miravitlles i Navarra

Història    Literatura    Política
ciències polítiques polít, història hist i literatura lit
Polític i escriptor.
Figueres, Alt Empordà, 18 de febrer de 1906 — Barcelona, 1988

Militant independentista, conegut popularment per Met, fou detingut el 1925, i el 1926 prengué part en els fets de Prats de Molló. Exiliat a París, on aprofità per a acabar els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona. Actuà en cinema, on protagonitzà amb Salvador Dalí l’escena d’un piano al curtmetratge Un chien andalou (1928) i també intervengué breuement en el llargmetratge L’àge d’or (1929), ambdós films superralistes de Luis Buñuel. Retornà a Barcelona el 1930 i fou empresonat fins a l’adveniment de la República. Fou professor a l’Escola del Treball de Barcelona. S'afilià al Bloc Obrer i Camperol (1931-34), on, fins i tot, fou secretari de l’Olimpíada Popular Obrera. Passà a l’Esquerra Republicana (1934) i també fou militant d’Estat Català. Col·laborà a L’Opinió, L’Hora i La Humanitat. Esclatada la Guerra Civil, fou secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes i, després, comissari de propaganda de la Generalitat, fins el 1939, on demostrà el seu do de gents i la seva imaginació, mitjançant la utilització de la fotografia, el cartell i el film. Home polifacètic, creà la productora Laya Films i la distribuïdora Catalònia Films. Féu amistat amb A.Malraux i I.Ehrenburg i mirà de donar projecció internacional a la causa de Catalunya i de la República. Exiliat el 1939, dirigí, a França, la revista catalana El Poble Català. Residí a l’Àfrica del nord i a Mèxic, on alternà activitats polítiques, intel·lectuals i comercials. Finalment, fixà la seva residència als EUA (1944-62), a Nova York, on intervingué en la publicació Spanish Information, butlletí del govern republicà espanyol a l’exili. Fou representant dels tres governs republicans encapçalats per José Giral, Claudio Sánchez Albornoz i Rodolf Llopis. Fou director del setmanari Hablemos, que tenia una tirada de mig milió d’exemplars i arribava a tota Amèrica Llatina. Als EUA i a Mèxic col·laborà amb articles de política internacional a diversos periòdics i en una agència periodística. Fou corresponsal a Nova York de la revista La Nostra Revista, publicada a Mèxic. A l’exili es mostrà a favor de la restauració de la monarquia. Vers el 1948 començà a escriure un article diari a més de vint periòdics llatinoamericans. Organitzà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a Nova York (1951). De retorn a Catalunya (1962), col·laborà regularment a El Correo Catalán, on utilitzà també el pseudònim Spectator, i a Tele-exprés. Publicà Ha traït, Macià? (1932), Contra la cultura burgesa (sd), De Jaca a Sallent (1932), Los obreros y la política (1932), El ritme de la revolució (1933), Crítica del 6 d’octubre (1935), Elements per a una campanya d’esquerra (1936), Catalans a Madrid (1937), Geografía contra geopolítica (1972), Barcelona, latitud Nova York, longitud París (1971), Episodis de la Guerra Civil Espanyola (1972), Humanització del català (1975), Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini (1977) i els volums de memòries Gent que he conegut (1980) i Més gent que he conegut (1981).

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...