A la mort del comte Salomó (869-870) de Cerdanya-Urgell, Guifré I obtingué el govern d’aquests comtats; però al Conflent, pagus que havia estat també sota el domini de Salomó (encara que tradicionalment pertanyia al comtat de Rosselló), Miró exercí el govern d’una manera autònoma.
A partir del 876 inicià, ajudat pel seu germà Guifré, el clergue i monjo Sunifred i el vescomte Lindoí de Narbona, una guerra aferrissada contra el potent Bernat de Gòtia, marquès de Septimània, envaint i saquejant els comtats de Rosselló i Narbona. Severament reprès per aquesta feta pel papa Joan VIII, que en aquell temps era a França (878), conservà nogensmenys la totalitat del comtat de Rosselló com a conseqüència de la desgràcia de Bernat de Gòtia, rebel·lat contra Lluís II. Miró protegí el monestir d’Eixalada i, a la seva desaparició per un aiguat (878), el nou cenobi de Cuixà. Es casà amb Quíxol, de qui tingué una filla, Godlana, que es casà amb el comte Benció I d’Empúries.
A la mort de Miró, al començ del 896, el comtat de Rosselló passà, en part, reduït a la zona costanera, però amb la ciutat episcopal d’Elna, al seu gendre Benció. El seu nebot, el comte de Cerdanya Miró II el Jove a la mort (897) del seu pare Guifré I el Pelós, li succeí en el Vallespir, l’alt Rosselló, el Conflent, el Capcir i, probablement, la Fenolleda.